Romànic richardsonià
estil d'arquitectura historicista / From Wikipedia, the free encyclopedia
El romànic richardsonià (en anglès: Richardsonian Romanesque) és un estil d'arquitectura historicista que es va desenvolupar als Estats Units a finals del segle xix, una variant de l'arquitectura neoromànica que pren el seu nom de l'arquitecte nord-americà Henry Hobson Richardson (1838-1886). La seva obra mestra és la Trinity Church, Boston (1872-1877), que es troba inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics[1] des de l'1 de juliol de 1970 i és una Fita Històrica Nacional des del 30 de desembre del mateix any.
Richardson va utilitzar per primera vegada elements de l'estil a l'Asil Estatal de Buffalo per a Malalts Mentals, a l'estat de Nova York, dissenyat el 1870.