Sàrmates
ètnia indoeuropea / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els sàrmates foren un poble iranià[1][2][3][4][5][6] oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven. Cal entendre per sàrmates els pobles que vivien a Sarmàtia del que els pobles germànics que van emigrar a orient i van restar amb els pobles de Sarmàtia, en foren un element ètnic més. Els vàndals tenien un important component sàrmata. Els sàrmates (sarmatae o Sauromates, la segona forma utilitzada sobretot pels antics escriptors grecs,[7] la primera pels romans) van ser un poble al que Heròdot (4.21-117) situa en el segle V aC a la frontera oriental d'Escítia, més enllà de Tanais (actual riu Don).
Tipus | grup ètnic històric |
---|---|
Part de | irànics |
Geografia | |
Estat | Sarmàtia i Regió d'Escítia |
En el segle iii aC, els sàrmates van avançar des del Caucas envaint gran part del territori que fins llavors ocupaven els escites; al segle ii aC, es troba els sàrmatas fortament instal·lats a les estepes que envolten la mar Negra, principalment en territoris que actualment corresponen a Ucraïna i Polònia; és per això que, en geografia, s'anomena les planes d'Europa oriental a l'est dels Carpats amb el nom de plana Sarmàtica; després, van aconseguir la seva màxima expansió cap al segle i aC, quan s'estenien des del mar Negre fins al mar Bàltic i des del Volga fins al Vístula i la vall mitjana del Danubi, tal territori va ser anomenat pels romans Sarmatia (Sarmàcia). El seu final com a potència bèl·lica es produeix cap al segle iii, quan s'estén l'«imperi» dels gots fins a Crimea i després han d'afrontar l'atac dels vàndals i dels huns.
Els sàrmates van ser finalment assimilats de manera decisiva i absorbits per la població protoeslava d'Europa de l'Est.[8]