Símbols de l'esperanto
From Wikipedia, the free encyclopedia
Des del principi de l'esperanto el color verd s'ha usat com a reconeixement mutu i apareix en tots els símbols de l'esperanto.
Esperanto |
---|
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
Idioma |
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
Història |
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
Cultura |
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
Organitzacions i serveis |
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
Associacions d'esperanto |
Països Catalans | Món |
Temes relacionats |
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
Wikimedia |
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
La Verda Stelo (Estrella verda) fou proposada per primera vegada el 1892 en un article de La Esperantisto com a símbol d'identificació entre esperantistes.
En una carta al The British Esperantist el 1911, L.L. Zamenhof, el creador de l'esperanto, va escriure: "Crec que em va cridar l'atenció el color verd gràcies a R. H. Geoghegan i des d'aleshores comencí a publicar tots els meus treballs en portades verdes... en veure un dels pamflets que havia imprés per casualitat amb una portada tota verda. Ell deia que aquest era el color de la seua terra natal Irlanda; en eixe moment vaig pensar que podríem veure aquest color com un símbol d'esperança. Sobre l'estrella de cinc puntes, crec recordar que L. de Beaufront la tenia impresa a la seua gramàtica [d'esperanto]. Em va agradar i la vaig adoptar com a símbol. Més tard, per associació d'idees, l'estrella va aparèixer de color verd.”
Alguns parlants d'esperanto consideren que la bandera tradicional és massa nacionalista per a un idioma universal, moltes organitzacions ja no recomanen el seu ús, en compte d'aquest usen el jubilea simbolo (símbol de jubileu, dos E verdes encarades- o mirat d'altra manera una E en l'alfabet llatí davant una Э de l'alfabet ciríl·lic, la primera lletra de "Эсперанто", el nom en rus de l'esperanto- en un fons blanc). Aquest símbol el creà el 1987 un esperantista brasiler per a representar el centenari de la creació de l'esperanto. Per altra banda, aquest nou símbol s'anomena despectivament la melono (el meló).
Així i tot,la majoria dels esperantistes continuen utilitzant la verda stelo com un símbol de solidaritat internacional o supranacional, i consideren que la tria d'un símbol respecte a l'altre és personal. A la majoria dels congressos d'esperanto els tres símbols principals es poden veure als cartells o s'usen com a insígnies. De vegades, els viatges de l'Esperanto mostren les banderes portant un d'aquests o roba verda per a reconéixer’s entre ells.