Símbols valencians
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià. A causa de la història i de les vicissituds compartides a través de molts segles, una gran part dels símbols tradicionals del País Valencià coincideixen amb els d'Aragó, Catalunya i les Illes Balears. Això és sovint causa de controvèrsies que provenen de les dificultats de conciliar certes percepcions culturals, històriques i lingüístiques de la que era l'antiga Corona d'Aragó i de les zones de parla catalana. Dos dels símbols més importants en són també dos dels més polèmics: la senyera i el valencià.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El símbol valencià més antic és el penó de la Conquesta de València que data des del 1238, any de la conquesta de la ciutat de València i per tant, contemporani amb la creació del Realme de València, considerat per molts com el naixement del poble valencià com a tal.
Aquest penó, al seu torn, prové de l'escut de la Corona d'Aragó, que segons la llegenda, data del segle ix. Hom diu que els Quatre Pals (o quatre barres) foren el resultat de fer passar quatre dits de Carles el Calb, Carles II de Francia Occidentalis, tacats de sang sobre l'escut d'or de Guifré el Pelós com a recompensa per haver lluitat valerosament contra els sarraïns. Açò vol dir que des del primer moment, el Regne de València comparteix aquest símbol amb els altres territoris de la Corona d'Aragó.