Sala hipòstila
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una sala hipòstila, (del grec hypóstȳlos -prefix hypó , "baix", i Stylos, "columna", és a dir, sala "sota columnes"),[1] és la denominació historiogràfica dels recintes arquitectònics coberts sostinguts per columnates, que de vegades arriben a ser veritables "boscos de columnes". Habitualment són llindes, de sostrada plana, especialment en les arquitectures antigues.
És per exemple la sala coberta i sostinguda per columnes dels temples egipcis a la qual tenia accés l'aristocràcia. Estava situada a continuació de la sala hípetra i abans del sancta sanctorum, d'accés reservat en exclusiva al faraó i els sacerdots.