Verònica (santa)
santa cristiana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Verònica o Berenice, segons l'Acta Sanctorum publicada pels bol·landistes,[2] era una dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús, que carregava la seva creu camí del Gòlgota, li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front. Jesús acceptà l'oferiment i, després de fer-lo servir, l'hi retornà amb la imatge de la seva cara miraculosament impresa al vel.[3][4]
Santa Verònica, de Hans Memling | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Veronica (derivat de vera icona), Berenice? segle I dC Banias |
Mort | segle I dC Solac de Mar |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
dona pietosa | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 12 de juliol[1] (catòlics i ortodoxos), 4 de febrer (catòlics); 16 d'agost (armenis) |
Iconografia | Sostenint el vel amb el rostre de Jesús; eixugant el rostre de Jesús |
Patrona de | Bugaderes i fotògrafs |
No hi ha cap referència a la Verònica als Evangelis canònics, però. El nom Verònica és una llatinització de Berenice (en grec Βερενίκη), un nom macedoni, que significa "portador de victòria". L'etimologia popular, però, ha atribuït el seu origen a les paraules veritable (del llatí vera) i imatge (del grec εικόνα), "vera icona", referint-se a la imatge del rostre de Crist.
En realitat, es tracta d'un personatge llegendari, protagonista d'una llegenda elaborada, a partir d'algunes dades antigues, durant l'alta edat mitjana.