Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.[1] Germà de Pedro Ramón y Cajal, també notable histopatòleg.[2][3]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Santiago Ramón y Cajal |
Nom original | (es) Santiago Felipe Ramón y Cajal |
---|
|
Naixement | 1r maig 1852 Petilla de Aragón (Navarra) |
---|
Mort | 17 octubre 1934 (82 anys) Madrid |
---|
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
---|
|
|
Senador al Senat espanyol |
---|
|
|
1908 – 1923 |
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques |
---|
1907 – 1934 |
1r President Junta per a l'Ampliació d'Estudis |
---|
|
1907 – 1934 ← cap valor – Ignacio Bolívar y Urrutia → |
Catedràtic d'universitat Universitat de València |
---|
1887 – |
|
|
|
Formació | Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa - medicina (1870–1873) Universitat Central Escola dels Escolapis (Jaca) |
---|
Tesi acadèmica | Patogenia de la inflamación: discurso para los ejercicios del grado de Doctor de Santiago Ramón y Cajal (1877 ) |
---|
Director de tesi | Aureliano Maestre de San Juan |
---|
|
Camp de treball | Histologia i Lippmann plate (en) |
---|
Ocupació | metge, patòleg, anatomista, polític, fotògraf, químic, catedràtic, neuròleg, assagista |
---|
Ocupador | Universitat Central (1892–) Universitat de Barcelona (1887–1892) Universitat de València (1884–1887) |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Florencio Ballarín Causada |
---|
Alumnes | Josep Pujol Capsada, Fernando de Castro Rodríguez, Nicolás Achúcarro y Lund, Luis Sagaz Zubelzu i Jorge Francisco Tello |
---|
|
Estudiant doctoral | Blas Cabrera Felipe |
---|
|
Cònjuge | Silveria Fañanás (1879–1930) |
---|
Pares | Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal Amigas (en) |
---|
Germans | Pedro Ramón y Cajal |
---|
|
|
|
|
Tanca