Segona Guerra Balcànica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.[1] La guerra va portar a un nou tractat de pau, el Tractat de Bucarest (1913),[1] que va modificar el repartiment territorial acordat en el Tractat de Londres del mateix any i que havia posat fi a la Primera Guerra Balcànica en què la Lliga havia derrotat els otomans.[2]
Guerres Balcàniques | |||
---|---|---|---|
Tipus | guerra | ||
Data | 29 de juny - 10 d'agost de 1913 | ||
Escenari | Península Balcànica | ||
Lloc | Balcans | ||
Resultat | Derrota búlgara | ||
Bàndols | |||
| |||
Forces | |||
|
Els combats van durar trenta-tres dies i van començar amb una ofensiva búlgara que aviat va donar pas a contraofensives sèrbies i gregues. La intransigència territorial búlgara, que no es va avenir a acceptar la possessió grega de Salònica per mantenir la seva aliança amb Grècia, ni a cedir la Dobrudja Meridional per evitar l'atac romanès que va decidir la contesa, van facilitar la derrota final.[3] Encara que els búlgars van aconseguir contenir finalment gairebé tots els avenços serbo-grecs, l'entrada en el conflicte de Romania primer i de l'Imperi otomà més tard va garantir la seva derrota. El Govern de Sofia no es va assegurar tampoc el suport decidit de Rússia, que podia haver evitat els atacs de romanesos i otomans.[3] Tampoc va comptar amb el suport de les potències, perdut per l'atac als seus antics aliats que va desencadenar la guerra.[4]
La contesa va acabar amb un repartiment territorial principalment favorable als vencedors: Sèrbia va obtenir el gruix de la Macedònia septentrional, Grècia de la meridional (incloent Salònica),[5] Romania la Dobrudja meridional[6] i l'Imperi Otomà la Tràcia Oriental amb Adrianòpolis.[6] Bulgària, malgrat considerar la guerra com una catàstrofe, va obtenir una petita part de Macedònia, la Tràcia Occidental i territoris al sud de les muntanyes Ròdope.[7]
Militarment, Sèrbia va quedar com la principal potència regional juntament amb Romania, mentre que políticament va ser l'única nació propera a Rússia després de l'allunyament de Bulgària, insatisfeta amb l'actitud russa durant l'enfrontament.[8] La dependència russa de Sèrbia als Balcans per mantenir la seva influència va ser un factor important en el desencadenament de la Primera Guerra Mundial un any més tard, a l'estiu de 1914.[8]