Segona Guerra Mèdica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques. Mitjançant aquesta invasió, el rei aquemènida Xerxes I pretenia conquerir tota Grècia. La invasió va ser una resposta directa, tot i que tardana, a la derrota a la Primera Guerra Mèdica (492-490 aC), concretament a la batalla de Marató. Aquesta batalla va acabar amb l'intent de Darios I de subjugar Grècia. Després de la mort d'aquest rei, el seu fill Xerxes va dedicar diversos anys a planificar la segona invasió, va reunir un enorme exèrcit i una flota nombrosa. Atenes i Esparta van liderar la resistència grega, a la qual es van sumar unes 70 polis. No obstant això, la majoria de les ciutats gregues van romandre neutrals, o bé es van sotmetre a Xerxes.
Guerres mèdiques | |
---|---|
Tipus | guerra |
Data | 480 aC – 479 aC |
Lloc | Grècia |
Participants | Atenes, Esparta i Imperi Aquemènida |
La invasió va començar a la primavera de 480 aC quan l'exèrcit persa va creuar l'estret de Dardanels i va travessar Tràcia i Macedònia rumb a Tessàlia, les ciutats es van sotmetre a Xerxes. L'avanç persa va ser bloquejat en el pas de les Termòpiles per una petita força aliada sota el comandament del rei Leònides I d'Esparta. Simultàniament, la flota persa va ser interceptada per una flota aliada en els estrets d'Artemísion. A la coneguda batalla de les Termòpiles, l'exèrcit grec va retenir l'exèrcit persa durant dos dies, abans de ser atacat pel flanc des d'un pas de muntanya, després d'això la rereguarda aliada va ser atrapada en el congost i aniquilada. La flota aliada també es va mantenir ferm durant dos dies a la batalla d'Artemísion, però quan va rebre les notícies del desastre en les Termòpiles, es va retirar a Salamina.
Després de les Termòpiles, tota Beòcia i Àtica van caure en mans perses, que van capturar i van incendiar Atenes. No obstant això, un gran exèrcit aliat va fortificar l'istme de Corint, protegint així el Peloponès de la conquesta persa. Tots dos bàndols van buscar llavors una victòria naval que pogués alterar el curs de la guerra de manera decisiva. Temístocles, general atenès, va atreure la flota persa fins al l'estret de Salamina, on el gran nombre de naus perses va provocar el caos a la seva formació, i van ser totalment derrotades per la flota aliada. La victòria aliada en Salamina va acabar amb els somnis d'una victòria ràpida per Xerxes qui, al temer veures atrapat a Europa, es va retirar a Àsia deixant al comandament al seu general Mardoni amb les tropes d'elit. Les seves ordres eren acabar la conquesta de Grècia.
La primavera següent, els aliats van reunir l'exèrcit més gran hoplita de la seva història, i van creuar l'istme cap al nord, buscant la batalla amb Mardoni. En la batalla de Platea, la infanteria grega va demostrar la seva superioritat de nou, infligint una severa derrota als perses i posant fi a la vida de Mardoni en el procés. El mateix dia, una armada grega va creuar el mar Egeu i va destruir les restes de la flota persa a la batalla de Mícala. Amb aquesta doble derrota, la invasió es va donar per finalitzada, i el poder naval persa va quedar notablement malmès. Els grecs passarien llavors a l'ofensiva, expulsant definitivament als perses d'Europa, les illes de l'Egeu i Jonia. La guerra va finalitzar en 478 aC.