Sensibilitat no celíaca al gluten
From Wikipedia, the free encyclopedia
La sensibilitat al gluten no celíaca o sensibilitat no celíaca al gluten (SNCG)[1] estaria definida com "una entitat clínica induïda per la ingestió de gluten que condueix a símptomes intestinals i/o extraintestinals que milloren una vegada que els aliments que contenen gluten s'eliminen de la dieta, i s'han exclòs la malaltia celíaca i l'al·lèrgia al blat".[2]
Tipus | trastorn relacionat amb el gluten |
---|---|
Especialitat | gastroenterologia |
Classificació | |
CIM-10 | K90.41 |
Recursos externs | |
OMIM | 212750 |
MedlinePlus | 000233 |
L'SNCG s'inclouria en l'espectre dels trastorns relacionats amb el gluten.[3][4][5] La definició i els criteris diagnòstics de la sensibilitat al gluten no celíac van ser debatuts i establerts per tres conferències de consens.[4][1][2][6][7]
No esta establerta la patogènesi de l'SNCG, semblaria implicada l'activació del sistema immunitari innat, els efectes citotòxics directes del gluten i probablement d'altres components del blat.[3][8][9][10] Hi hauria proves de que no només la gliadina (el principal antigen citotòxic del gluten), sinó també altres proteïnes anomenades ATIs, presents en els cereals que contenen gluten (blat, sègol, ordi i els seus derivats), poden tenir un paper en el desenvolupament dels símptomes. Els ATI són activadors potents del sistema immunitari innat.[3][11][12][13] Els FODMAP, especialment els fructans, són presents en petites quantitats en grans que contenen gluten i s'han identificat com a possible causa d'alguns símptomes gastrointestinals en pacients amb SNCG.[3][14][15][16][11] A partir de 2019, les revisions han conclòs que, tot i que els FODMAP poden tenir un paper en l'SNCG, només expliquen certs símptomes gastrointestinals, com la inflor, però no els símptomes extradigestius que podrien desenvolupar les persones amb SNCG.[11][17][3]
Per aquestes raons, l'SNCG és una afecció clínica controvertida[18] i alguns autors la qüestionen.[19][20][21] S'ha suggerit que "sensibilitat no celíaca al blat" és un terme més adequat, sense oblidar que altres cereals que contenen gluten estarien implicats en el desenvolupament de símptomes.[22][19]
L'SNCG seria la síndrome més freqüent de trastorns relacionats amb el gluten[4][23] amb taxes de prevalença entre el 0,5% i el 13% en la població general.[24] Com que no hi ha cap biomarcador per diagnosticar aquesta afecció, el seu diagnòstic s'hauria de fer mitjançant l'exclusió d'altres trastorns relacionats amb el gluten, és a dir, excloent la malaltia celíaca i l'al·lèrgia al blat.[18] Moltes persones no han estat "diagnosticades" seguint criteris estrictes i hi ha un "component de moda" del recent augment de popularitat de la dieta sense gluten, que condueix al debat sobre les evidències d'aquesta afecció, la seva relació amb la malaltia celíaca i síndrome de l'intestí irritable.[3][25][26] Les persones amb possible sensibilitat al gluten no celíac romanen habitualment a la terra de ningú, sense que els especialistes les reconeguin.[27] La majoria d'aquestes persones tenen un llarg historial de queixes de salut i consultes fallides amb nombrosos metges, i aquest és el motiu pel qual moltes d'elles acaben recorrent a una dieta sense gluten i a un autodiagnòstic de la sensibilitat al gluten.[28][29]