Sensor fotoelèctric
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un sensor fotoelèctric és un dispositiu electrònic que respon al canvi en la intensitat de la llum. Aquests sensors requereixen un component emissor que genera la llum, i un component receptor que "veu" la llum generada per l'emissor.
Tots els diferents modes de sensorització es basen en aquest principi de funcionament. Estan dissenyats especialment per la detecció, classificació i posicionament d'objectes; la detecció de formes, colors i diferències de superfície, inclús sota condicions ambientals extremes.
Els sensors de llum s'utilitzen per detectar el nivell de llum i produir un senyal de sortida representativa respecte a la quantitat de llum detectada. Un sensor de llum inclou un transductor fotoelèctric per convertir la llum a un senyal elèctric i pot incloure una electrònica per condicionament del senyal, compensació per sensibilitats creuades com la temperatura i formateig del senyal de sortida.
El sensor de llum més comú és el LDR -Light Dependant Resistor o Resistor dependent de la llum-. Un LDR és bàsicament un resistor que canvia la seva resistència quan canvia la intensitat de la llum.