Simó Cordomí i Carrera
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Simó Cordomí i Carrera (Olot, 29 de juliol de 1868 - Barcelona, 23 de gener de 1937)[1][2] fou un arquitecte català del moviment modernista, conegut especialment per algunes obres singulars a Camprodon i Granollers, d'on va ser arquitecte municipal.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juliol 1868 Olot (Garrotxa) |
Mort | 23 gener 1937 (68 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Fill de Joan Cordomí i Bosch nascut a Vilafant i de Josepa Carrera i Fontcuberta d'Olot.
Es va titular el 1895,[3][4] i va començar a exercir a la seva ciutat natal, on va actuar en funcions d'arquitecte municipal mentre el càrrec va estar vacant, entre 1900 i 1902.[5] A Olot va reformar la seu de la fàbrica d'imatges religioses L'Art Cristià (1899),[6] el Museu dels Sants (1899), la reforma del Teatre Principal d'Olot (1902), i algunes cases del conjunt modernista del passeig de Barcelona d'Olot.[7]