Simfonia núm. 6 (Mahler)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 6 en la menor de Gustav Mahler, de vegades denominada Tragische (Tràgica), va ser composta entre 1903 i 1904 (rev. 1906; partitura revisada repetidament). L'estrena va tenir lloc a Essen, el 27 de maig de 1906, dirigida pel compositor.
Forma musical | simfonia |
---|---|
Tonalitat | la menor |
Compositor | Gustav Mahler |
Creació | 1903 |
Data de publicació | 1906 |
Durada | 80' |
Estrena | |
Estrena | 27 maig 1906 |
Escenari | Saalbau Essen (en) , Essen |
Director musical | Gustav Mahler |
L'obra és única entre les simfonies de Mahler pel seu final clarament tràgic. Mahler és, per descomptat, considerat un compositor «tràgic» – però el fet és que la major part de les seues simfonies tenen un final triomfant (Nos. 1, 2, 3, 5, 7, i 8), mentre que la resta acaba amb placidesa (Simfonia núm. 4), amb tranquil·la resignació (Simfonia núm. 9), o amb una calma radiant (Simfonia núm. 10). El final tràgic, gairebé nihilista de la simfonia núm. 6 ha estat considerat de fet com quelcom estrany, atès que aquesta simfonia va ser composta en una època aparentment d'extraordinària felicitat en la vida de l'autor: s'acabava de casar amb Alma Schindler l'any 1902, i durant el seu treball en la simfonia, va nàixer la seua segona filla.
Potser degut al seu caràcter sever i el seu devastador pessimisme, la simfonia no és la més popular del compositor entre el públic general. No obstant això, molts l'han considerada com la més exquisida de les seues simfonies, i és molt apreciada pels músics. Alban Berg i Anton Webern la van lloar: per a Berg era «l'única sisena, llevat de la Pastoral» de Beethoven; mentre que Webern la va dirigir en diverses ocasions.
L'origen del seu sobrenom és dubtós. El programa de la seua estrena a Viena, (4 de gener de 1907) mostra el subtítol Tragische, però aquest sobenom no apareix – al contrari del que afirma l'expert en l'obra de Mahler, Henri-Louis de la Grange – en el programa de la presentació de l'obra a Múnic, el 8 de novembre de 1906. Tampoc no apareix el sobrenom Tragische en les partitures publicades per C. F. Kahnt (primera edició, 1906; edició revisada, 1906), ni en l'anàlisi temàtica, aprovat oficialment, de Richard Specht, ni tampoc en les transcripcions per a piano degudes a Alexander von Zemlinsky (1906). En les seues memòries sobre Gustav Mahler, Bruno Walter reivindica que «Mahler l'anomenava com la seua Simfonia Tràgica», i això se cita sovint com a suport del sobrenom, que molts consideren absolutament adient al caràcter de l'obra. Però el fet és que Mahler no va denominar així la simfonia mentre la componia, ni quan la va estrenar, ni quan la va publicar, ni quan va animar Specht a fer-ne l'anàlisi, ni quan va encoratjar Zemlinsky a fer-ne la reducció per a piano. Per altra banda, Mahler sempre va rebutjar clarament els títols (i programes) per a les seues simfonies; i ni el Lied der Nacht (Cant de la nit) subtítol de la Setena Simfonia, ni el Sinfonie der Tausend (Simfonia dels mil) per a la vuitena, pertanyen a Mahler. Per totes aquestes raons, el sobrenom de Tràgica no s'utilitza en les obres serioses de referència.