Sindicat d'Estudiants
organització estudiantil a l'Estat espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sindicat d'Estudiants (Sindicato de Estudiantes en castellà) és la principal organització estudiantil a l'Estat espanyol.[1] Es defineix com d'esquerres, anticapitalista, feminista i revolucionari. La seua orientació política és marxista i la seua estratègia permanent de lluita és la unitat amb la classe treballadora. La tàctica que adopta és el front únic amb les organitzacions polítiques i sindicals de la classe obrera. La seua direcció en l'actualitat pertany, majoritàriament, al Corrent marxista internacional.
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «aquest article sembla tenir referències però actualment no s'està indicant cap font en concret» o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dades | |
---|---|
Tipus | sindicat d'estudiants |
Història | |
Creació | 1986 |
Activitat | |
Àmbit | Espanya |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | sindicatodeestudiantes.net |
Agrupa estudiants dels nivells d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Universitat de l'educació pública i privada concertada. Amb més de 20.000 afiliats,[cal citació] ha dirigit, pràcticament, la totalitat de les mobilitzacions estudiantils recents, contra la LOU, la Llei de Qualitat o la recent LOE, així com ha participat en altres com el moviment contra la Guerra d'Iraq i contra l'especulació de l'habitatge. Fundat en 1986 pels membres de la revista (Nou Claredat, ara El Militant)[2] va participar en les Lluites estudiantils de 1986-1987, en les quals es va aconseguir la gratuïtat del Batxillerat i l'increment de les beques, entre altres reivindicacions. Les seues reivindicacions estan centrades en la millora de la qualitat de l'ensenyança pública, la defensa de la laïcitat de l'ensenyança, el reconeixement del dret de sobra als estudiants d'ensenyances mitjanes i la supressió de les proves d'accés a la universitat, més conegudes a Espanya com a selectivitat.
L'any 1994 va tenir una greu crisi a nivell estatal, per diferències polítiques, que va acabar amb l'eixida de la direcció de diversos dels seus dirigents, incloent el que era, fins llavors, el seu secretari general, Gorka Asiaín.[3] A Aragó les diferències eren de tota l'organització i des de llavors no existix com a tal el S.E. en el seu lloc, existix des de llavors el Sindicat d'Estudiants d'Esquerres.[4]