Sinterització
From Wikipedia, the free encyclopedia
La sinterització és el concepte que engloba una àmplia gama de maneres de fabricar peces a partir de pols metàl·liques i/o ceràmiques. Aquest procés de fabricació de peces sòlides emmotllades, consisteix en compactar a molt alta pressió, en un motlle, diverses pólvores metàl·liques i/o ceràmiques barrejades homogèniament i, una vegada compactades, realitzar un tractament tèrmic, a una temperatura inferior a la de fusió de la mescla, obtenint-se una peça consolidada i compacta.
Aquest procediment de fabricació proporciona una molt gran cohesió de les pólvores, tot creant enllaços forts entre les partícules, que acaben unint-se en un sol bloc amb la forma de l'objecte emmotllat.
Algunes persones i empreses entenen que la sinterització és només la part del procés en que s'escalfen les peces i que el conjunt d'operacions s'anoemna pulverimetal·lúrgia. Altres redactats consideren sinònims els termes sinterització i pulverimetal·lúrgia.
La sinterització es fa servir de manera generalitzada per produir formes ceràmiques de beril·li, alúmina, ferrita, titanats i circanats. En la sinterització, les partícules, mitjançant coalescència per difusió, continuen en estat sòlid tot i l'alta temperatura, perquè aquesta temperatura roman per sota del punt de fusió del compost al qual es vol donar forma. En el procés, la difusió atòmica té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules perquè resultin unides químicament, formant un sol bloc.
La sinterització és la manera més habitual de fabricar les plaquetes de metall dur que es fan servir en l'arrencament de ferritja i que trobem en broques, freses, eines de tornejar...Un element comú en força d'aquestes eines sinteritzades és el carbur de tungstè. També és usual trobar peces sinteritzades en altres àmbits, com ara automoció, electrodomètics, etc