Sistema de numeració
Forma d'expressió numèrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema. Un sistema de numeració ve definit, doncs, per:
- el conjunt S dels símbols permesos en el sistema. En el cas del sistema decimal són {0,1...9}; en el binari són {0,1}; en l'octal són {0,1,...7}; en l'hexadecimal són {0,1,...9,A,B,C,D,E,F}
- el conjunt R de les regles de generació que ens indiquen quins nombres són vàlids i quins no són vàlids en el sistema.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Estes regles són diferents per a cada sistema de numeració considerat, però una regla comuna a tots és que per a construir nombres vàlids en un sistema de numeració determinat només es poden usar els símbols permesos en eixe sistema (per a indicar el sistema de numeració utilitzat s'afig com a subíndex al nombre).
Exemples:
- el nombre és un nombre vàlid en el sistema decimal, però el nombre no ho és, perquè usa un símbol (A) no vàlid en el sistema.
- el nombre és un nombre vàlid en el sistema octal, però el nombre no ho és, perquè el 9 no és un símbol vàlid en eixe sistema.
Esta representació possibilita la realització de senzills algoritmes per a l'execució d'operacions aritmètiques.