Socialdemocràcia
ideologia política d'esquerres / From Wikipedia, the free encyclopedia
La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.[1][2][3] Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i a l'oest d'Europa durant l'última meitat del segle xx (particularment el model escandinau dels països nòrdics).[4][5][6]
L'origen de la socialdemocràcia es va originar en una ideologia política que proposava una transició evolutiva i pacífica del capitalisme al socialisme, fent servir processos polítics establerts, en contrast amb l'estratègia revolucionària de transició associada a altres corrents socialistes. La socialdemocràcia se separà del comunisme, arran del suport dels partits socialdemòcrates als respectius estats i el seu colonialisme durant la primera Guerra Mundial, en contrast amb l'oposició que van mantenir-hi comunistes i anarquistes. Més tard, als inicis de la postguerra a l'Europa Occidental, els partits social democràtics van rebutjar el model polític i econòmic de la Unió Soviètica, i es van comprometre a seguir una via alternativa entre el capitalisme i el socialisme.[7] En aquest període, els socialdemòcrates van adoptar una economia mixta, basada en el predomini de la propietat privada, amb només una minoria de serveis essencials sota propietat pública. A causa d'això, la socialdemocràcia es va associar amb l'economia keynesiana, l'intervencionisme estatal i l'estat del benestar; i abandonà l'antic objectiu de substituir el sistema capitalista (factor de mercat, propietat privada i treball pagat)[4] per un sistema econòmic socialista qualitativament diferent.[8][9][10]
La socialdemocràcia moderna es caracteritza per un compromís amb les polítiques que frenin la desigualtat, l'opressió de grups infraprivilegiats i la pobresa;[11] incloent-hi el suport a l'accés universal als serveis públics com la cura d'ancians, la cura infantil, l'educació, l'atenció sanitària i l'assegurança laboral.[12] El moviment socialdemòcrata també té fortes connexions amb el moviment obrer i els sindicats, i dona suport al dret a la negociació col·lectiva per als treballadors i les treballadores, i també a mesures per estendre la presa de decisions de forma democràtica més enllà de la política, particularment en l'esfera econòmica, en forma de cogestió per a treballadors/es i altres actors econòmics.[13][14] Sovint s'associen els partits socialdemòcrates, o si més no alguns d'ells, amb la tercera via, una ideologia que es va desenvolupar als anys noranta i que aparentment vol fusionar l'economia liberal amb les polítiques de benestar socialdemocràtiques, malgrat que alguns analistes han categoritzat la tercera via dins del moviment social liberal o neoliberal.[15]
En sentit estricte, la socialdemocràcia és una tendència política que va sorgir a Europa a la segona meitat del segle xix, com una ideologia política d'esquerra de caràcter europeista que promou un socialisme democràtic i reformista.[16] És una versió socialista peculiar de països altament desenvolupats. És pròpiament un fenomen del nord d'Europa —Finlàndia, Suècia, Noruega, Alemanya, Àustria, Dinamarca— que obeeix a l'avenç del moviment obrer dels països nòrdics. La socialdemocràcia sosté que l'autoritat pública ha d'intervenir per restablir l'equilibri i la llibertat econòmica. «Competència on sigui possible, planificació on sigui necessària», va ser la proclama del Partit Socialdemòcrata Alemany en el seu Programa de Godesberg de 1959.[17]