Soldadura ultrasònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La soldadura ultrasònica és un procés relativament nou. Consisteix en una màquina amb punta de base plana, es col·loquen els materials un sobre l'altre i després es baixa la punta de la màquina, aquesta emet una ona ultrasònica que mou les molècules d'ambdós materials provocant que aquestes es fonguin. Els paràmetres han de ser ajustats cada vegada que s'altera en gruix de paret dels materials a fondre. Un exemple del seu ús en la indústria és la de soldar cables a terminals.
Les peces a soldar no s'escalfen fins al punt de fusió, sinó que es solden mitjançant l'aplicació de pressió i vibracions mecàniques d'alta freqüència.
En contrast amb la soldadura de plàstics, les vibracions mecàniques usades durant la soldadura ultrasònica de metalls s'introdueixen en sentit horitzontal.