Successió vegetal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La successió vegetal és l'evolució que segueix una comunitat vegetal vers el clímax. És un procés d'autoorganització o de maduració, amb certes característiques d'irreversibilitat. Les fluctuacions que pot experimentar un ecosistema van disminuint d'amplitud a mesura que s'arriba al clímax. Aquesta és una altra característica de la successió. I això té a veure amb les propietats que dona la maduresa a un ecosistema: competitivitat i estabilitat. Les plantes que van irrompent en la successió són cada cop més competitives: fan fora ràpidament les que colonitzaven abans l'espai. Presenten també més estabilitat i resistència amb mides més grans i estructures més poderoses.
La tendència general en el decurs de la successió és a un augment de la complexitat vital i de la interactivitat entre els organismes d'un ecosistema. Això repercuteix en un augment de la diversitat (a causa de l'augment de nínxols ecològics) i de la productivitat (a causa de l'augment de la competitivitat) que fan guanyar autonomia al sistema. Aquest augment, però, no té per què ser lineal o sostingut, i al llarg de la successió es pot passar per fases de menys diversitat o de menys productivitat.
Aquest procés és d'una sola direcció, i per tant irreversible, però tot i que calen cada cop pertorbacions més grans per destruir-lo, sempre acaben donant-s'hi. A això s'anomena regressió vegetal. La regressió és un procés asimètric al de la successió, ja que es dona de sobte (la successió necessita dècades) i condueix a un estadi primerenc indeterminat que no té per què mai haver-se passat.