Talassofòbia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La talassofòbia (del grec Thalassa, mar, i φόβος phobos, por), és una por intensa i persistent que una persona sent cap a l'oceà obert, a estar envoltada d'aigua i a no saber que pot trobar sota aguaitant-la. És una fòbia molt més comuna del que es pensa i moltes persones la pateixen en algun grau.[1]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Per considerar-se una fòbia, el grau de malestar ha de ser clínicament significatiu (cosa que significa que hi ha un deteriorament clar i evident de la qualitat de vida que impedeix fer moltes coses i sovint causa patiment) i que apareix en contextos en què l'oceà o el mar no suposa un perill raonable o objectiu.