Tebes (Grècia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tebes (grec: Θήβα, Thíva; grec antic: Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica. Té 24.400 habitants (2001), anomenats tebans.
Θήβα (el) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Grècia | ||||
Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | ||||
Regió | Grècia Central | ||||
Prefectura | Beòcia | ||||
Municipi | Thiva Municipality (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 21.530 (2021) (25,94 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 830 km² | ||||
Altitud | 215 m-180 m | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | mil·lenni II | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 32200 | ||||
Prefix telefònic | 22620 | ||||
Lloc web | thiva.gr |
Tebes és una de les ciutats més antigues d'Europa poblades ininterrompudament, atès que ja acollí una població micènica de gran importància durant l'Edat de Bronze. En temps antics fou la ciutat més gran de la regió de Beòcia, territori que era dividit en dues parts pel riu Onquest. La ciutat gaudí de gran prosperitat el segle iv aC, i particularment després de la Batalla de Leuctra el 371 aC, quan assolí l'hegemonia per damunt de totes les polis gregues. No obstant això, després de la Batalla de Queronea (338 aC) fou sotmesa al Regne de Macedònia i no recobrà més la independència. La decadència durà molts de segles, i la ciutat no es recobrà fins a l'alta edat mitjana, gràcies a la indústria de seda i a les tintories de porpra. Fou ocupada pels catalans el segle xiv, i el 1460 pels turcs. Aquest darrer període, que s'allargà més de 350 anys, comportà una nova decadència, que la convertí en poc més que un poblet, i no es recuperà fins a la Independència de Grècia. La ciutat moderna se situa al lloc de l'antiga ciutadella de Cadmea, i va ser reconstruïda després del terratrèmol del 1893.[1]