Temple d'Àrtemis a Efes
temple desaparegut, dedicat a la deessa grega Artemisa a la ciutat d'Efes / From Wikipedia, the free encyclopedia
El temple d'Àrtemis (grec: Ἀρτεμίσιον; llatí: Artemisium; turc: Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana). Es trobava a Efes (a prop de la ciutat moderna de Selçuk a l'actual Turquia). L'any 401 dC el temple ja estava en ruïnes o destruït.[1] Actualment, al lloc només queden fonaments i fragments de l'últim temple.
Temple d'Àrtemis a Efes | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic grec, temple grec i temple | |||
Part de | Les set meravelles del món, Ephesus (en) i Artemision (Ephesus) (en) | |||
Arquitecte | Quersifró Peoni d'Efes | |||
Dedicat a | Artemis of Ephesus (en) | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït permanentment tancat | |||
Estil arquitectònic | arquitectura de l'antiga Grècia | |||
Superfície | 45,82 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Selçuk (Turquia) | |||
Localització | Efes | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2015 (39a Sessió) | |||
Identificador | 1018rev-003 | |||
Activitat | ||||
Religió | Religió a l'antiga Grècia | |||
La versió més antiga del temple (un tèmenos de l'edat del bronze) va ser molt anterior a la immigració jònica. Cal·límac, en el seu Himne a Artemisa, ho va atribuir a les amazones. Al segle vii aC el temple va ser destruït per una riuada. La seva reconstrucció, de forma més grandiosa, va començar cap al 550 aC, sota Quersifró, un arquitecte cretenc, i el seu fill Metàgenes. El projecte va ser finançat per Cresos de Lídia, i va trigar deu anys a completar-se. Aquesta versió del temple va ser destruïda l'any 356 aC per un incendi provocat per Heròstrat.
La reconstrucció posterior del temple, fou el moment de màxima esplendor i l'última forma del temple, finançada pels mateixos efesis, es descriu a la llista de les set meravelles del món d'Antípatre de Sidó:
« | He vist amb els meus ulls la muralla de la dolça Babilònia, que és una calçada per als carruatges, i l'estàtua de Zeus dels alfeus, i els jardins penjants, i el colós del Sol, i l'enorme obra de les altes piràmides, i la vasta tomba de Mausol; però quan vaig veure la casa d'Àrtemis, allà enfilada als núvols, els altres marbres van perdre la seva brillantor, i vaig dir: enlloc més que des de l'Olimp, el Sol mai ha semblat tan gran. | » |
— Antípater de Sidó Antologia grega (IX.58) |