Tetragrama bíblic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El tetragrama o tetragràmmaton[1] (/ˌtɛtrəˈɡræmətɒn/; del grec antic τετραγράμματον tetragràmmaton '[constituït per] quatre lletres') és el teònim hebreu de quatre lletres יהוה (en hebreu, el nom de Déu, transliterat com a YHWH). Les quatre lletres, escrites i llegides de dreta a esquerra (en hebreu), són iod, he, waw i he.[2] El nom pot derivar d'un verb que significa "ser", "existir", "fer que esdevingui" o "arribar a passar".[3][4] Tot i que no hi ha consens sobre l'estructura i l'etimologia del nom, la forma Jahvè ara s'accepta gairebé universalment.[5][6]
Els llibres de la Torà i la resta de la Bíblia hebrea excepte Ester, Eclesiastès i (amb un possible exemple de la forma curta יה al vers 8:6) el Càntic dels Càntics contenen aquest nom hebreu.[6] Els jueus observants i els que segueixen les tradicions jueves talmúdiques no pronuncien יהוה ni llegeixen en veu alta les formes de transcripció proposades com ara Yahvé o Jehovà; en canvi, el substitueixen per un terme diferent, sigui per adreçar-se o referir-se al Déu d'Israel. Les substitucions habituals en hebreu són Adonai ("El meu Senyor") o Elohim (literalment "déus", però tractats com a singular quan significa "Déu") a l'oració, o HaShem ("El nom") en el discurs quotidià.