Tindàreu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta. Les tradicions no estan d'acord amb la seva genealogia. De vegades és fill d'Èbal i de la nimfa Bàcia, o de Gorgòfone, una de les filles de Perseu. Altres vegades el pare és Perieres, de Messènia, o Cinortas, considerat normalment el pare de Perieres. Les dues darreres tradicions diuen que la seva mare és Gorgòfone. Com a germans o germanastres (segons quina tradició sigui) té Icari, Afareu i Leucip, als que s'afegeix de vegades una germana, Arene.
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | monarca |
Nacionalitat | Esparta |
Família | |
Cònjuge | Leda |
Mare | Gorgòfone i Bateia |
Pare | Èbal i Perieres |
Fills | Càstor, Clitemnestra, Phoebe, Timandra i Phylonoe (en) |
Germans | Afareu, Icari i Leucip |
Altres | |
Càrrec | rei mitològic d'Esparta |
Quan va morir Èbal, Hipocoont va expulsar els seus germans i va proclamar-se rei d'Esparta. Icari i Tindàreu van fugir a la cort de Testi, a Etòlia. Allà Tindàreu es va casar amb Leda, la filla del rei. Més endavant, quan Hèracles va derrotar Hipocoont i els seus fills, tornà a ocupar el tron d'Esparta. Una altra versió explica que Hipocoont i Icari van posar-se d'acord per expulsar Tindàreu, que es va refugiar a Pel·lene, a Acaia, o a la cort del seu germanastre Afareu, a Messènia.