For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Tiran.

Tiran

Infotaula de geografia físicaTiran
(he) تيران Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusIlla i disputa territorial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficamar Roja Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaRas Muhammad National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Tabuk (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Strait tiran 83.jpg
Modifica el valor a Wikidata
 27° 57′ 07″ N, 34° 33′ 58″ E / 27.9519°N,34.5661°E / 27.9519; 34.5661Coord.: 27° 57′ 07″ N, 34° 33′ 58″ E / 27.9519°N,34.5661°E / 27.9519; 34.5661
Banyat perestrets de Tiran Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud90 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions7,2 (amplada) × 15,1 (longitud) km
Superfície80 km² Modifica el valor a Wikidata

Tiran, (àrab: Jazīrat Tīrān),[1] i l'illa de Yotvat,[2] Jotabe (Iotabe) ,és una illa d'Aràbia Saudita que antigament era administrada per Egipte.[3] Se situa al mar Eritrea o mar Roja a l'entrada del golf d'Aqaba a certa distància d'Eilat, que era habitada per jueus, els quals foren independents fins al temps de Justinià I, quan es van posar sota sobirania bizantina.[4]

Història

Tiran pot ser l'illa que Procopi va anomenar Iotabe (en grec: Ἰωτάβη), que era una important estació de peatge per a la navegació a la zona, però s'han proposat altres illes del golf d'Àqaba com a identificacions alternatives. L'any 473 un sarraí de nom Amorkesos va capturar l'illa i es va apropiar dels ingressos, però l'Imperi Bizantí la va reprendre 25 anys després, atorgant autonomia als seus habitants, subjectes al pagament d'impostos sobre les mercaderies exportades a l'Índia.[4] Al voltant de l'any 534, els bizantins van haver de recuperar-lo de nou a partir d'un grup que Choricius de Gaza va anomenar una raça impía, i que alguns estudiosos suposen que eren els habitants jueus que s'havien negat a pagar els impostos.[5] Les primeres i últimes dates esmentades en relació a Iotabe es donen en la participació dels bisbes de l'illa en els concilis eclesiàstics: Macari al Concili de Calcedònia l'any 451, en els actes del qual la diòcesi figura com a pertanyent a la província romana de Palaestina Tertia, i Anastasi en un Concili de Jerusalem l'any 536.[6]

No hi ha cap menció d'Iotape en els relats de les conquestes islàmiques, cosa que suggereix que aleshores l'illa estava deshabitada. Com que ja no és un bisbat residencial, Iotape, en la seva forma llatina anomenada Iotapa a Palaestina, és avui catalogat per l'Església Catòlica Romana com a diòcesi titular. La referència de Procopi a una comunitat jueva autònoma a l'illa d'Iotabe fins al segle VI figurava en la retòrica israeliana durant la crisi de Suez i durant i immediatament després de la Guerra dels Sis Dies.[7]

Tiran i Sanafir, va ser cedida oficialment a l'Aràbia Saudita com a part d'un acord de fronteres marítimes entre Egipte i l'Aràbia Saudita. L'acord va ser aprovat posteriorment pel Parlament egipci i finalment ratificat pel president egipci el 24 de juny de 2017.[8]

Referències

  1. «Jezîret Tīrān, Saudi Arabia». Geographical Names, map, geographic coordinates. [Consulta: 17 juliol 2022].
  2. «Yotvat Island, Egypt». - Geographical Names, map, geographic coordinates. [Consulta: 17 juliol 2022].
  3. «ǧazirat Tirān». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2022].
  4. 4,0 4,1 Mayerson, Philip «The Island of Iotabê in the Byzantine Sources: A Reprise». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 287, 01-08-1992, pàg. 1–4. DOI: 10.2307/1357135. ISSN: 0003-097X.
  5. Shahid, Irfan; Shahîd, Irfan. Byzantium and the Arabs in the Sixth Century (en anglès). Dumbarton Oaks, 1995, p. 184. ISBN 978-0-88402-214-5. 
  6. Millar, Fergus «Rome, Constantinople and the Near Eastern Church under Justinian: Two Synods of C.E. 536» (en anglès). The Journal of Roman Studies, 98, 2008-11, pàg. 62–82. DOI: 10.3815/007543508786239102. ISSN: 1753-528X.
  7. Grief, Howard. The Legal Foundation and Borders of Israel Under International Law: A Treatise on Jewish Sovereignty Over the Land of Israel (en anglès). Mazo Publishers, 2008, p. 233-234. ISBN 978-965-7344-52-1. 
  8. Lott, Alexander. The Estonian Straits: Exceptions to the Strait Regime of Innocent or Transit Passage (en anglès). BRILL, 2018-04-05, p. 37. ISBN 978-90-04-36504-9. 

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Tiran
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.