Tomàs d'Aquino
sant catòlic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.
St. Tomàs a l'Altar Demidoff de Carlo Crivelli | |
Nom original | (la) Thomas Aquinos |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Tommasso d'Aquino, Thomas Aquinas 1225 (Gregorià) Roccasecca (Regne de Sicília) |
Mort | 7 març 1274 (48/49 anys) Abadia de Fossanova (Estats Pontificis) |
Sepultura | església dels Jacobins de Tolosa (Llenguadoc), des de 1369; un braç a Santa Maria sopra Minerva (Roma) |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | antiga Universitat de París (1245–1248) Universitat de Nàpols Frederic II (1239–1245) |
Es coneix per | figura clau de l'escolàstica |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia i teologia |
Ocupació | teòleg, filòsof, escriptor, prevere catòlic de ritu romà, catedràtic, teòleg catòlic |
Ocupador | Universitat de París |
Moviment | Tomisme, Guerra justa i escolàstica |
Professors | Albert el Gran |
Alumnes | Henri Bate de Malines i Remigio dei Girolami (en) |
Influències | |
Orde religiós | dominicans |
confessor, doctor de l'Església (1567), Doctor Angelicus | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Pelegrinatge | Jacobins de Tolosa |
Festivitat | 28 de gener (abans, també el 7 de gener, festivitat de la translació del cos) |
Iconografia | hàbit dominicà; sol al pit o al costat; volum de la Summa Teològica a la mà; edifici d'església a les mans |
Patró de | estudiants; institucions d'ensenyament: universitats, instituts d'ensenyament secundari; teologia |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Doctor de l'Església |
Cònjuge | cap valor |
Pare | Landulf d'Aquino |
Hi ha hagut pocs estudis de Tomàs d'Aquino com a personatge històric, en part per l'interès de l'Església de presentar-lo com a personatge atemporal. Se sap que estudià amb Albert Magne, i que aquest influí notablement el seu pensament. Tomàs d'Aquino ensenyà a Roma, Bolonya i Nàpols.
Tomàs d'Aquino rebé també influències destacables de Plató (tot i que volia mostrar més aviat un aristotelisme, hi ha una petja platònica en el seu pensament), Agustí d'Hipona, i també Averrois i Maimònides, que prenia com a autoritats. Pel que fa a aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos, de Maimònides, i la Summa contra Gentiles, de Sant Tomàs, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats.
Les seves obres més importants foren la Summa Theologica, que quedà inacabada,[1] on feu diversos comentaris a la filosofia d'Aristòtil, la Summa contra Gentiles, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologètica) de la fe cristiana en contra dels musulmans, i el De ente et essentia, un opuscle.