Transformació de Lorentz
From Wikipedia, the free encyclopedia
La transformació de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial que havia estat introduïda per a resoldre certes inconsistències entre l'electromagnetisme i la mecànica clàssica. La transformació de Lorentz permet calcular com varien les propietats d'un sistema físic entre diferents observadors inercials i actualitza la transformació de Galileu utilitzada en física fins aleshores. La transformació de Lorentz permet preservar el valor de la velocitat de la llum constant per a tots els observadors inercials.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Relació entre les coordenades d'un esdeveniment respecte al sistema O', en moviment uniforme a velocitat v al llarg de l'eix x del sistema O i les coordenades del mateix esdeveniment respecte al sistema O :
siguin t i t’ els temps relatius transcorreguts per a cada sistema de coordenades, on:
- ,
s'anomena factor de Lorentz i és la velocitat de la llum en el buit.
La transformació de Lorentz requereix per a alguns sistemes que l'origen de coordenades dels dos sistemes de referència sigui el mateix per a t=0. La generalització matemàtica de la transformació de Lorentz sense aquesta restricció s'anomena transformació de Poincaré.