Treball infantil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies. Normalment aquests ingressos són gestionats pels seus pares o tutors. Actualment al món desenvolupat el treball infantil és prohibit per llei a molts països a l'empara de tractats internacionals especialment de la promoguts per UNICEF. No obstant això el treball infantil ha estat àmpliament acceptat sobretot als segles xviii i xix a l'Europa Occidental. El Dia Internacional contra l'esclavitud infantil se celebra el 16 d'abril.[1] Es parla d'"explotació infantil" en els casos següents:
- Tots els nens i nenes menors de 18 anys que realitzen qualsevol activitat econòmica de producció que afecti el seu desenvolupament personal o li negui els seus drets:
- Nens i nenes que són obligats a mantenir un constant treball perquè després els hi confisquin els diners recaptats.
- Nens i nenes en edats compreses entre els 12 i els 14 anys que realitzen qualsevol treball que impliqui un risc i siga evidentment perillós.
- Tots aquells menors d'edat que són víctimes de les pitjors formes d'explotació infantil com les següents:
- Nens i nenes víctimes del tràfic (drogues, armes…)
- Que pateixen qualsevol forma d'esclavitud
- Obligats a prostituir-se.
- Reclutats per la força, obligats o induïts a realitzar activitats il·legals o que amenacen la seva pròpia integritat.
A Bolívia es legalitzà l'any 2014 el treball a partir de 10 anys[2] baix la llei Código Niño, Niña y Adolescente.[3]