Triàsic
primer període i sistema de l'era mesozoica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa 251,902 ± 0,024 milions d'anys i s'acabà fa 201,3 ± 0,2 milions d'anys. Es tracta del primer període de l'era del Mesozoic. El seu nom deriva de la paraula grega antiga τριάς (triàs), que significa 'tríada', en referència a una successió de tres estrats descrita per Friedrich August von Alberti al Trias germànic.[1]
Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
---|---|---|---|---|
Juràssic | Inferior | Hettangià | més recent | |
Triàsic | Superior | Retià | ~ 208,5 | |
Norià | ~ 227 | |||
Carnià | ~ 237 | |||
Mitjà | Ladinià | ~ 242 | ||
Anisià | 247,2 | |||
Inferior | Oleniokià | 251,2 | ||
Indià | 251,902 ± 0,024 | |||
Permià | Lopingià | Changxingià | més antic | |
Subdivisió del sistema Triàsic segons IUGS, el 2019. |
Se situa entre l'extinció del Permià-Triàsic, la major extinció massiva de la història de la Terra, que fou provocada per factors que no estan del tot clars i conduí a la desaparició d'un 81% de les espècies marines i un 70% dels vertebrats terrestres; i l'extinció del Triàsic-Juràssic, de causes igualment discutides, que contribuí de manera decisiva a l'auge dels dinosaures com a animals terrestres dominants.[2]
Els sediments característics del Triàsic són gresos vermells i evaporites, cosa que suggereix que tenia un clima sec i càlid. No s'han trobat ni indicis de glaciació ni res que faci pensar que hi hagués masses terrestres o casquets de glaç a prop de qualsevol dels dos pols. El supercontinent de Pangea s'anà fragmentant durant el Triàsic, però encara no se separà del tot. Els primers sediments marins corresponents a la primera partició, que separà allò que avui en dia són Nova Jersey i el Marroc, daten del Triàsic superior. La costa relativament escassa del supercontinent fa que hi hagi pocs dipòsits marins del Triàsic a escala global, tot i que són prominents a l'Europa occidental, on s'estudià el Triàsic per primera vegada. A Nord-amèrica, per exemple, els dipòsits marins es limiten a alguns afloraments a l'oest. Per tant, l'estratigrafia del Triàsic es basa principalment en organismes propis de llacunes i ecosistemes hipersalins, com ara els crustacis del gènere Estheria.
Tant la vida marina com la continental experimentaren una radiació adaptativa després de l'extinció permiana. Els coralls hexacoral·laris sorgiren durant aquest període van aparèixer els primers vertebrats voladors, els pterosaures.[3]