Txekà
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Txekà (forma transcrita) o, adaptat al català, Txeca[1] (del rus: ЧК - чрезвыча́йная коми́ссия Vserossiiskaisa txrezvitxainaia komissiia, Comissió Extraordinària) va ser la primera d'una sèrie d'organitzacions de seguretat de l'estat soviètiques. Va ser creada el 20 de desembre de 1917, a partir d'un decret publicat per Vladímir Lenin, i posteriorment portat a terme per l'aristòcrata convertit al comunisme Fèlix Dzerjinski.[2] Cap a la fi de l'any 1918 s'havien creat centenars de comitès de la Txekà en diverses ciutats i a diversos nivells, incloent-hi Txeques d'óblast, gubèrnia, raion, uiezd i vólost, amb Comissionats Extraordinaris per Raion i Vólost. Diversos milers de dissidents, desertor i d'altra gent van ser detinguts, torturats o executats pels diversos grups de la Txekà. A partir de 1922 els grups de la Txekà van patir una sèrie de reorganitzacions, juntament amb l'NKVD, els membres de la qual seguirien sent anomenats "Txekisti" (txequistes) fins a la dècada de 1980. Amb l'ascens de Vladímir Putin al poder, tornà a sorgir la referència de txequistes als membres del FSB, particularment entre els opositors a Putin i sovint amb connotacions negatives.
«txeca» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «txeca (Espanya)». |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | ВЧК при СНК РСФСР | ||||
Tipus | Policia secreta | ||||
Història | |||||
Reemplaça | VRK de Petrograd | ||||
Creació | 1917 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1922 (reorganizat) | ||||
Reemplaçat per | Directori Polític de l'Estat (OGPU) | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Unió Soviètica | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Féliks Dzerjinski Yakov Peters (en) | ||||
Depèn de | Consell de Comissaris del Poble de l'URSS | ||||
Format per | |||||
Des de la seva creació, la Txekà va ser un braç important militar i de seguretat del govern bolxevic. El 1921 les Tropes per la Defensa Interior de la República (rus: Внутренние войска Министерства внутренних дел) comptava amb 200.000 efectius. Aquestes tropes controlaven els camps de treballs forçats, dirigien el sistema dels Gulags, portaren a terme les requises de menjar, sotmetien a tortura i executaven els oponents polítics i esclafaven rebel·lions i revoltes de treballadors o pagesos i motins entre les tropes de l'Exèrcit Roig.[3]