Unió Europea
unió econòmica i política d'estats europeus / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.[2] Nasqué amb l'entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea l'1 de novembre del 1993.[3]
(bg) Европейски съюз (cs) Evropská unie (da) Den Europæiske Union (de) Europäische Union (el) Ευρωπαϊκή Ένωση (en) European Union (es) Unión Europea (et) Euroopa Liit (fi) Euroopan unioni (fr) Union européenne (ga) An tAontas Eorpach (hr) Europska unija (hu) Európai Unió (it) Unione europea (lt) Europos Sąjunga (lv) Eiropas Savienība (mt) Unjoni Ewropea (nl) Europese Unie (pl) Unia Europejska (pt) União Europeia (ro) Uniunea Europeană (sk) Európska únia (sl) Evropska unija (sv) Europeiska unionen (vec) Union Eoropea (eo) Eŭropa Unio | |||||
|
|||||
Mapa dels estats membres | |||||
Lema | Lema de la Unió Europea | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Himne Europeu | ||||
Dades | |||||
Nom curt | EU, EU, UE, UE, EU, UE, 🇪🇺, ЕС, ЄС, UE, EL, EU, EU, EU, UE, UE, UE, 欧盟, 歐盟 i EU | ||||
Tipus | organització regional organització supranacional political economic union (en) confederació | ||||
Idioma oficial | |||||
Història | |||||
Reemplaça | Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer Comunitat Econòmica Europea Unió Europea Occidental (2011) | ||||
Creació | 1r novembre 1993: (Tractat de Maastricht) | ||||
Fundador | Itàlia, França, Luxemburg, Bèlgica, Regne dels Països Baixos i Alemanya Occidental | ||||
18 abril 1951 | Tractat de París | ||||
25 març 1957 | Tractats de Roma | ||||
7 febrer 1992 | Tractat de Maastricht | ||||
13 desembre 2007 | Tractat de reforma institucional de la Unió Europea | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Espai Econòmic Europeu Fòrum Regional de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic G20 Quartet per a l'Orient Mitjà Organització Mundial del Comerç Comandament del Transport Aeri Europeu Grup Austràlia (1985–) Eurocontrol (2002–) | ||||
Superfície | 4.236.351 km² | ||||
Població | 446.828.803 (estimació 2022)[1] | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Filial | |||||
Format per | frontera de la Unió Europea Luxemburg, Membre fundador (1958–) Països Baixos, Membre fundador (1958–) Bèlgica, Membre fundador (1958–) Alemanya, Membre fundador (1958–) França, Membre fundador (1958–) Itàlia, Membre fundador (1958–) Irlanda (1973–) Dinamarca (1973–) Grècia (1981–) Portugal (1986–) Espanya (1986–) Suècia (1995–) Àustria (1995–) Finlàndia (1995–) Estònia (2004–) Xipre (2004–) Txèquia (2004–) Eslovàquia (2004–) Malta (2004–) Letònia (2004–) Hongria (2004–) Lituània (2004–) Eslovènia (2004–) Polònia (2004–) Bulgària (2007–) Romania (2007–) Croàcia (2013–) | ||||
Part de | Espai Econòmic Europeu | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Premis | |||||
Lloc web | europa.eu | ||||
Ha estat construïda sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009. Amb uns 447 milions d'habitants, és la tercera economia mundial per PIB nominal, darrere dels Estats Units i la Xina.[4]
La Unió Europea ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la Unió: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.[5] La Unió Europea també té una política comercial única,[6] polítiques agrícoles i pesqueres comunes,[7] i una política de desenvolupament regional.[8] Divuit dels estats membres han adoptat una moneda comuna, l'euro. La Unió Europea ha desenvolupat un paper important en la política exterior, en representar els seus membres en organitzacions internacionals entre les quals l'Organització Mundial del Comerç i les Nacions Unides, així com en les cimeres del G8. Vint-i-un dels estats membres també són membres de l'OTAN. La Unió Europea també s'ha organitzat en temes de justícia i afers interiors i ha abolit les verificacions de passaport i immigració entre els estats membres de l'Acord de Schengen, el qual també inclou altres estats no membres.[9]
La Unió Europea opera institucionalment amb un sistema híbrid d'intergovernalisme i supranacionalisme.[10] En molts casos, les seves decisions depenen del consens de tots els estats membres. Tanmateix, també hi ha cossos supranacionals amb la facultat de prendre decisions sense la necessitat de la unanimitat de tots els governs nacionals que la integren. Algunes institucions importants són la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea, el Consell Europeu, la Cort de Justícia Europea i el Banc Central Europeu. Els ciutadans de la Unió Europea elegeixen els membres del Parlament cada cinc anys.
La Unió Europea té els seus orígens en la declaració Schumann i la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer formada per sis estats el 1951, i en el Tractat de Roma de 1957. Des d'aleshores, la unió ha crescut amb l'admissió de nous estats membres i la creació de diverses institucions supranacionals. El 23 de juny de 2016, el Regne Unit va votar a favor d'abandonar la UE.
L'any 2012 va guanyar el Premi Nobel de la Pau per l'avanç de la pau i la reconciliació a Europa, així com l'establiment de la democràcia i els drets humans.[11] El juny de 2017 fou guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia.[12]