Uintateri
gènere de mamífers / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els uintateris (Uintatherium) són un gènere de mamífers extints que visqueren a Nord-amèrica i Àsia durant l'Eocè. La seva mida i el seu aspecte, incloent-hi els sis ossicons del cap, que semblaven banyes, recorden els rinoceronts, però no hi tenien una relació propera. Malgrat el que poden fer pensar les seves llargues dents canines superiors, similars a les dels dents de sabre, eren animals herbívors que s'alimentaven de fulles, matolls i herba.
Uintatherium | |
---|---|
Il·lustració d'un uintateri, de Heinrich Harder | |
Dades | |
Longitud | 4 m |
Alçada | 1,7 m |
Pes | 2 t |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Dinocerata |
Família | Uintatheriidae |
Subfamília | Uintatheriinae |
Gènere | Uintatherium Leidy, 1872 |
Nomenclatura | |
Epònim | monts Uinta |
Sinònims | |
Significat | Bèstia dels monts Uinta |
Espècies | |
| |
Distribució | |
Els seus fòssils són els més grossos i impressionants que es trobaren al jaciment de Fort Bridger (Wyoming) i foren un dels punts centrals de la Guerra dels Ossos entre Othniel Charles Marsh i Edward Drinker Cope.[2] A més a més, se n'han trobat restes a Utah, prop dels monts Uinta (dels quals deriva el seu nom), així com a la província xinesa de Henan.[3] Aparegueren a principis de l'Eocè, fa aproximadament 56 milions d'anys, a la regió que actualment és l'oest americà. S'extingiren fa uns 37 milions d'anys, sense deixar descendència, a causa del canvi climàtic i de la competència dels brontoteris, els rinoceronts i altres perissodàctils.