Unitats de Planck
sistema d'unitat proposat per primer cop l'any 1899 per Max Planck / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899. Es tracta d'un sistema d'unitats naturals, ja que es basa en unes poques constants físiques fonamentals normalitzades en 1.
La teoria estàndard, en ús, reconeguda per la majoria dels físics, admet quatre constants:
- G, la constant gravitacional
- c, la velocitat de la llum en el buit
- ħ, la constant de Planck
- kB, la constant de Boltzmann
A les anteriors, s'hi pot afegir la permitivitat en el buit ε0.
Cadascuna d'aquestes constants pot ser associada almenys a una de les teories físiques fonamentals: c amb la relativitat especial, G amb la relativitat general i la gravitació newtoniana, amb la mecànica quàntica, ε0 amb l'electroestàtica i k amb la mecànica estadística i amb la termodinàmica. Les unitats de Planck tenen una rellevància especial per als físics teòrics, ja que simplifiquen les expressions algebraiques de les lleis físiques. Són especialment rellevants en la recerca de les teories unificadores com la de la gravetat quàntica.