Validesa lògica
From Wikipedia, the free encyclopedia
De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir. El coneixement en general adquireix un "valor de veritat" especial quan és reconegut com a veritable per una comunitat. S'entén per validesa d'un coneixement el fet de ser reconegut com a veritable per una comunitat determinada. La validesa del coneixement admet diverses formes i requisits segons els camps o àmbits en què manifesta la seva validesa: es pot parlar aleshores de validesa sociològica, ètnic-cultural, religiosa, màgica, etc, cadascuna amb els seus criteris i formes d'acceptació i reconeixement.[1]
La ciència i la filosofia, com a coneixement, tenen essencialment com a valor únic de referència la veritat objectiva: coneixement sotmès únicament als continguts assequibles i conforme a les regles de la raó.
Aquesta condició, la racionalitat, fa possible la participació en comú d'aquests coneixements, condició essencial de la ciència. Aquesta condició els grecs la van identificar amb un mateix terme λογοσ, que té referència tant a la paraula o al discurs, com a la formalitat lògica del mateix, com raonament o argument.
La validesa del coneixement científic i filosòfic, el seu validesa lògica adquireix doncs dos sentits:
- Epistemològic. Com a "logos", paraula o discurs reconegut com a veritable per la comunitat científica. No és casual que tantes ciències acabin així «- gia» i els seus coneixements siguin qualificats d'«--- lògics ».
- Lògica formal. Amb referència al discurs, entès com a argument en el seu coherència amb un sistema formalment establert.