Vehicle híbrid endollable
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un vehicle híbrid endollable (Plug-in Hybrid) es un vehicle híbrid que va equipat amb bateries que poden ser recarregades a un sistema elèctric exterior, normalment la xarxa elèctrica general (vegeu tipus de vehicle híbrid). Combina doncs les característiques d'un vehicle híbrid tradicional i les d'un vehicle elèctric pur. L'interès d'aquest sistema s'ha anat fent evident a mesura que s'han popularitzat els híbrids clàssics (Toyota Prius, Honda Insight, etc..) demostrant que la tracció elèctrica és compatible amb la dels motors de combustió interna. El pas següent ha estat cercar l'extensió de la tracció elèctrica exclusiva a un radi molt més ampli que els escassos 2 quilòmetres del més difós dels híbrids, el Prius.
Inicialment han estat diferents empreses americanes que han transformat el model de Toyota Motor Corporation, incorporant noves bateries, que recarregades a la xarxa elèctrica general, permeten circular entre 50 i 100 quilòmetres, amb energia elèctrica. D'altra banda no varien les característiques del model que, amb el motor tèrmic, manté les mateixes prestacions originals.
Finalitzant la primera dècada del segle xxi, gairebé tots els grans fabricants d'automòbils treballen amb aquest concepte. Els pioners, a part de Toyota Motor Corporation, han estat el xinès BYD Auto, que ja el 2008 comercialitzà el model BYD F3DM, i General Motors, que el novembre del 2010 posà a la venda el Chevrolet Volt.[1]