Vescomtat de Châteaudun
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira. El territori s'anomenava Dunois pel castell de Dun. Els primers senyors o vescomtes apareixen en temps dels carolingis; vers 840 Eudes II de Troyes (germà del robertià Robert Porte-Carquoisque, que fou comte de Troyes i va morir el 886) tenia moltes possessions al Dunois i el castell de Dun (després Châteaudun) i era anomenat erròniament comte de Châteaudun. Vers el 860 s'esmenta a un Rampo com a senyor del castell. El 877 apareix com a senyor del Dunois un noble anomenat Lambert. El 956 Tibald I comte de Blois, anomenat el Trampós, probablement un rorgònida, va ocupar Chartres i Châteaudun, amb el suport del rei Lotari de França, que volia afeblir a Hug Capet, llavors duc de França. Tibald va considerar el país de Dun com a comtat i va deixar a Châteaudun vescomtes sota la seva autoritat, que amb el temps van engrandir el seu poder tot i ser feudataris de Blois. Els comtats de Blois, Chartres i Châteaudun van passar a la casa de Châtillon que els va posseir fins al 1391 quan Guiu de Châtillon va vendre els seus béns a Lluís I d'Orleans. A la mateixa època el darrer vescomte va vendre també el domini vescomtal a Lluís I d'Orleans.
Lluís va aconseguir llavors del rei l'erecció del territori en el comtat de Dunois per al seu fill il·legítim Joan, el company de Joana d'Arc en la lluita. Vegeu: Comtat de Dunois