Viatges a Itàlia de Mozart
From Wikipedia, the free encyclopedia
El jove Wolfgang Amadeus Mozart i el seu pare, Leopold varen fer tres viatges a Itàlia: el primer, d'uns quinze mesos, des de desembre de 1769 fins al març de 1771; el segon, d'uns quatre mesos, des de l'agost de 1771 al desembre del 1771; el tercer, d'uns cinc mesos, de l'octubre de 1772 al març de 1773.
El primer viatge a Itàlia dels Mozart, fou finançat amb els concerts interpretats davant la noblesa italiana i també amb concerts públics. Fou el més llarg dels tres i van recórrer les ciutats més importants. En els dos viatges posteriors van estar a Milà on Wolfgang havia de completar les òperes que li havien encarregat a conseqüència de la seva primera visita. Des del punt de vista musical, els tres viatges van tenir un èxit considerable per a Wolfgang. Durant el primer viatge, les seves actuacions foren ben rebudes i el seu talent fou reconegut amb diversos honors, incloent-hi l'Ordine dello Speron d'Oro del Papat i la seva afiliació a les principals societats filharmòniques.
Leopold, a partir de 1747, treballà com a músic al servei de la cort arquebisbal de Salzburg; el 1763, l'ascendiren a segon mestre de capella. Una part important del seu temps el va dedicar a l'educació musical dels seus dos fills, Nannerl i Wolfgang. Entre l'any 1763 i el 1766, tota la família van realitzar un "gran viatge"; també van passar una part del 1767 i gairebé tot el 1768 a la capital imperial, Viena. L'actuació dels dos germans captivà el públic i van causar una impressió considerable a una gran part de la societat europea. Cap al 1769, Nannerl havia assolit ja la majoria d'edat, però Leopold volia continuar desenvolupant l'educació de Wolfgang –que en aquell moment tenia 13 anys–, i al segle xviii Itàlia era una destinació molt important per a qualsevol compositor jove.
Les conseqüències dels viatges a Itàlia, en general, foren molt positives. Malgrat la seva joventut, va rebre encàrrecs del famós Teatre Regio Ducal de Milà per compondre tres òperes, cadascuna de les quals fou aclamada tant per part de la crítica com del públic. A més, va conèixer molts dels principals músics italians, incloent-hi al famós teòric musical Giovanni Battista Martini, amb el qual va estudiar a Bolonya. Però la part negativa és que Leopold esperava que Wolfgang –i possiblement ell mateix–, aconseguís un prestigiós nomenament en alguna de les corts italianes dels Habsburg. Aquest objectiu fou ja una prioritat quan les possibilitats de promoció de Leopold a Salzburg disminuïren. Malauradament, els persistents esforços de Leopold per assegurar-se un lloc disgustà a la cort imperial, i aquesta actitud va acabar de tancar qualsevol possibilitat d'obtenir el desitjat càrrec. Els viatges, en aquest sentit, van acabar amb una cert desencís.