Victòria (santa cordovesa)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Victòria (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt al seu germà Sant Aciscle, van ser dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Victoria segle III Còrdova |
Mort | 17 novembre 303 (Gregorià) Còrdova |
Sepultura | San Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs); relíquies a: Sant Salvador de Breda (des de 1010) i Vidreres |
Període | Baix Imperi Romà |
Màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | Còrdova |
Festivitat | 17 de novembre |
Iconografia | Amb son germà Iscle, coronats de roses; palma de martiri; sagetes a la mà |
Patrona de | Còrdova, Breda (la Selva) |
Santa Victòria no apareix associada a Sant Aciscle ni com a màrtir hispana fins al segle viii en un document poc fiable, i en Còrdova només és reconeguda al segle xi.[1]
Canonitzada per l'església catòlica, la seva festivitat se celebra el 17 de novembre.
Sant Aciscle i Santa Victòria són el patrons de la ciutat de Còrdova. La seva influència es troba en esglésies on la litúrgia visigoda es mantingué fins als segles X a XII, com l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, entre altres, en Catalunya; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Arroyuelos, Cantàbria; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Lanciego, Àlaba; o l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sureda, al Rosselló.