Vladímir Korolenko
escriptor rus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vladímir Galaktiónovitx Korolenko (rus: Владимир Галактионович Короленко, ucraïnès Володи́мир Галактіо́нович Короле́нк, transcrit Volodímir Halaktiónovitx Korolenko Jitòmir, 27 de juliol del 1853 - Poltava, 29 de desembre de 1921) va ser un novel·lista i periodista rus i ucraïnès. Va cursar estudis a l’Institut Tecnològic i a l'Acadèmia Forestal de Sant Petersburg.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juliol 1853 (Julià) Jitòmir |
Mort | 25 desembre 1921 (68 anys) Poltava |
Sepultura | Poltava |
Dades personals | |
Grup ètnic | Ucraïnesos |
Formació | Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, autor, prosista, periodista, autobiògraf, crític literari, periodista d'opinió |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Ievdokia Ivanóvskaia (1886–valor desconegut) |
Fills | Sofya Korolenko (en) |
Germans | Korolenko, Julian Galaktionovych (en) |
|
Per la seva activitat de periodista socialitzant i participatiu en el moviment revolucionari, va ser deportat el 1879 per un període de deu anys, i indultat el 1885. Al seu retorn va passar un breu període de confinament a Nijni Nóvgorod on va conèixer el jove Maksim Gorki. Després de fer un viatge a Amèrica en 1893, es va traslladar a Sant Petersburg on va ser un dels directors de la revista populista Rússkoie slovo (La paraula russa). Es va alçar contra la teoria de no-resistència al mal propugnada per Tolstoi, duent a terme nombroses campanyes contra els abusos de poder.
El 1885 va publicar Son Makara (El somni de Makar), fet que el va situar entre els més distingits escriptors del seu país i successivament va crear una sèrie de novel·les que constitueixen una reproducció fidel de la vida russa en la segona meitat del segle xix. Emotiu i realista, descriu vides i paisatges amb vigor i sentiment.
Elegit membre honorari de l'Acadèmia de la Llengua el 1900, va renunciar al seu nomenament dos anys més tard quan el tsar va vetar l'elecció de Gorki a l'Acadèmia.
Apareix com a mestre literari de Maksim Gorki, amb el qual li va unir gran amistat. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes.