Tub termoiònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un tub termoiònic,[1] tub electrònic,[2] tub de buit, també anomenat, vàlvula termoiònica, vàlvula electrònica, vàlvula de buit, és un component electrònic tancat dins d'un tub de vidre, utilitzat per amplificar, commutar, o modificar un senyal elèctric mitjançant el control del moviment dels electrons en un espai "buit" a molt baixa pressió, o en presència de gasos especialment seleccionats. L'Efecte Edison original va ser el component crític que va possibilitar el tríode de Lee de Forest i així el desenvolupament de l'electrònica durant la primera meitat del segle xx, incloent l'expansió i comercialització de la radiodifusió, televisió, radar, àudio, xarxes telefòniques, computadors analògics i digitals, control industrial, etc. Algunes d'aquestes aplicacions són anteriors a la vàlvula, però van viure un creixement explosiu gràcies a ella.[3]