Xerxes I de Pèrsia
rei de la Pèrsia aquemènida entre el 485 i el 465 aC / From Wikipedia, the free encyclopedia
Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC. Fou membre de la dinastia aquemènida. Xerxes és la transcripció grega del nom persa usat com a rei (Khashayar Shah) que volia dir 'rei d'herois'. Al llibre d'Ezra i al llibre d'Ester correspondria a Axašweroš (אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ) (Assuer). Era fill de Darios I el Gran i de la reina Atossa (filla de Cir II el Gran) i fou designat successor pel seu pare amb preferència als seus germanastres més grans, nascuts abans que Darios fos coronat rei.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 519 aC Iran |
Mort | 465 aC (53/54 anys) Pèrsida (Imperi Aquemènida) |
Sepultura | Iran |
Rei dels reis | |
485 aC – 465 aC (temptativa d'homicidi) ← Darios I el Gran – Artaxerxes I de Pèrsia → | |
Faraó | |
Dades personals | |
Religió | Zoroastrisme |
Activitat | |
Ocupació | estadista |
Període | Antic Egipte |
Altres | |
Títol | Faraó |
Família | Dinastia Aquemènida |
Cònjuge | Amastris |
Fills | Darios, Rodoguna, Amitis, Artaxerxes I de Pèrsia, Histaspes, Artari |
Pares | Darios I el Gran i Atossa |
Germans | Artazostre, Gobryas, Arsàmenes, Artobazanes, Ariamenes, Ariamenes, Abròcomes, Masistes, Aquemenes d'Egipte i Arsames de Pèrsia |
Després de ser proclamat rei a la mort del seu pare, va sotmetre Egipte, on va nomenar sàtrapa son germà Aquèmenes. El 484 aC es va revoltar a Babilònia Bel Shimani. Xerxes va reprimir la revolta i es va emportar l'estàtua d'or de Marduk, les mans del qual el rei legítim de Babilònia havia de tocar el primer dia de cada any, i va matar el sacerdot que li ho va voler impedir.
Una segona rebel·lió es va produir a Babilònia en una data incerta, vers el 482 aC o 479 aC. La va dirigir Shamash Eriba i fou sufocada pel sàtrapa Megabizos. Babilònia fou saquejada per les tropes perses i algunes ciutats que donaven suport a la revolta foren destruïdes.