Xinxa domèstica
espècie d'insecte / From Wikipedia, the free encyclopedia
La xinxa dels llits, xinxa comuna, xinxa domèstica o simplement xinxa (Cimex lectularius) és una espècie d'hemípter del subordre Heteroptera i un ectoparàsit temporal dels éssers humans, predominantment.[1] El seu nom taxonòmic prové de les paraules llatines cimex (cuca, bestiola) i lectus (llit). Aquesta espècie és la xinxa millor adaptada als ambients domèstics.[2] Habita en climes temperats de tot el món i es coneix des de temps antics.[3] Està documentada la seva presència en coves de l'Edat del gel, on s'alimentava de la sang d'humans i ratpenats.[4] També s'ha trobat en jaciments arqueològics de l'Antic Egipte.[5]
Cimex lectularius | |
---|---|
Xinxa (Cimex lectularius) | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Hemiptera |
Subordre | Heteroptera |
Infraordre | Cimicomorpha |
Família | Cimicidae |
Gènere | Cimex |
Espècie | Cimex lectularius Linnaeus, 1758 |
Durant el dia la xinxa s'amaga en racons, esquerdes de la fusta, peces de roba bruta,[6] galliners,[7] nius de ratpenats, caixes de connexions elèctriques, sòcols,[8] matalassos, revestiments de paper pintat o catifes i surt a la nit a xuclar sang.[9] Tenen un aparell olfactiu especialitzat[10] que capta els compostos volàtils que emet el cos humà per orientar-se i trobar la seva presa.[11] Al segment distal de les seves antenes hi ha uns òrgans termoreceptors que detecten la calor corporal dels humans a curta distància.[12] Els exemplars d'aquesta espècie poden córrer a gran velocitat i dispersar-se ràpidament,[13] però no salten com les puces. Moren a temperatures superiors als 50 graus centígrads[14] i són bastant resistents a la dessecació.[15] A banda d'algunes excepcions,[16] el temps de contacte entre les xinxes i el cos de l'hoste humá és curt, ja que després d'obtenir l'aliment tornen de seguida als seus amagatalls. Quan s'esclafen emeten un líquid pudent. La coïssor de les picades de xinxa pot causar insomni en els individus no acostumats a dormir en aquestes condicions.[17] Les exúvies i deposicions de les xinxes domèstiques tenen una olor característica que permet, emprant diversos mètodes, la detecció dels llocs on es refugien.[18] L'ús de gossos especialment ensinistrats té utilitat per localitzar exemplars vius i ous viables d'aquest ectoparàsit en grans superfícies, com ara hotels, vaixells o edificis d'apartaments.[19]
Les xinxes, com les puces, tendeixen a desaparèixer durant temps de pau i abundància. Tornen a aparèixer, però, en temps de guerra i crisis a causa principalment de l'augment de la pobresa i d'una reducció en els nivells d'higiene.[20] Això implica la necessitat periòdica d'intensificar les mesures per controlar-les a nivell global.[21] De tota manera, a causa de l'increment de la mobilitat i la restricció en l'ús d'alguns insecticides molt efectius (com ara alguns neonicotinoides i piretroides, per motius de salut ambiental)[22] les xinxes han reeixit arreu del món durant els darrers anys,[23] incloent els països més rics,[24] afectant molts establiments hotelers,[25] oficines[26] i fins i tot hospitals.[27]
El caçador emmascarat (Reduvius personatus) és un dels enemics naturals de la xinxa comuna.[28]