Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
general i governador abbàssida / From Wikipedia, the free encyclopedia
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní (àrab: يزيد بن مزيد الشيباني, Yazīd ibn Mazyad ax-Xaybānī) fou ostikan d'Armènia vers el 787-788. Yazid va establir a Armènia els Rabia, que durant almenys uns cents anys van ser els àrabs majoritaris.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII |
Mort | 801 (Gregorià) |
Activitat | |
Ocupació | cap militar, governador |
Família | |
Fills | Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní, Asad ibn Yazid al-Shaybani (en) , Muhammad ibn Yazid (en) |
Va coincidir amb el patriarca Hovab de Dvin durant el qual els àrabs van saquejar el monestir de Sant Gregori a Bagavan i van executar alguns monjos.
El va succeir el 788 Abd al-Kadir al-Addaui. El 782 al-Mukanna es va aixecar però la seva revolta s'hauria acabat vers el 783. Al-Walid ibn Tarif aix-Xari es va revoltar amb els kharigites a Nisibin, el 794 i la seva revolta fou esclafada per Yazid vers el 796.[1]
Yazid ben Mazyad al-Xaybani va governar per tercera vegada vers el 799-801
Vers el 799-800 el perill va venir dels khàzars que van assolar Geòrgia, i van ocupar Tbilissi. Un dels pocs que es va salvar de l'atac Khàzar a Geòrgia fou Vasak Bagratuní, perquè estava sota protecció directa de l'emperador romà d'Orient amb el títol de curopalata (per a ell, el seu fill Adarnases, i el seu net Aixot), i els khàzars tenien simpatia pels emperadors romans d'Orient. Yazid va aconseguir rebutjar als khàzars.