A fala
palra del grupu galaicu-portugués nativu d'Estremaura, España / From Wikipedia, the free encyclopedia
La fala (A fala ena bicha) es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicípius de San Martín de Trevehu (Sa Martin de Trevellu), Elhas (As Elhas) i Valverdi el Fresnu (Valverdi du Fresnu), nel Valli e Hálama (Val de Xálima), al noroesti la província e Caçris (nel arrayu purtugués).
Otras denominacionis: | Xalímegu |
Palrau en: | España |
Territórius: | Valli e Hálama (San Martín de Trevehu, Elhas i Valverdi el Fresnu) |
Palrantis:
|
Unus 6.000
|
Crassificación: | |
Filiación: | Induropea Luenga itálica |
Estatu oficial | |
Luenga oficial en: | |
Regulau pol: | |
Coigus la luenga | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | roa |
SIL | fax |
Vai a la Güiquipeya en a fala.
|
Es anombrá de varias hormas, cumu: a fala de Xálima u de us tres lugaris, (a) nosa fala ("la muestra palra", nombri dau polos lugareñus), xalimegu, chapurreau (en sintiu depetivu, en Valverdi) u, polos partiárius de la toria al tentu la relación entri la fala i el gallegu, gallegu d'Estremaura u galaicu-estremeñu.
En ca puebru se dan particulariais dialetalis (polo qu'etimulóhicamenti resurtaria mas correta la denominación mas henérica d'as falas), si bien son lo suficientementi entelihibris entri sí i respetu al gallegu u el purtugués. Éstas variantis suelin denominalsi lagarteiru (Elhas), manhegu/mañegu (abreviau e sanmartiñegu, San Martín de Trevehu) i valverdeiru (Valverdi el Fresnu).
Cuentandu a tolos abitantis de los tres puebrus s'estiman unos 6.000 palrantis, inque algotras huentes elevan la cifra hata los 10.000, polos nativus que labutan huera las localiais, albondus de los cualis güervin al valli en vranu.
Dicionariu fala-estremeñu-castellan
Mairi-mairi-madre Pairi-pairi-padre
Ermanu/elmanu-ermanu-hermano
Ermana/elmana-ermana-hermana
Agüelu-avuelu/agüelu-abuelo
Agüela-avuela/agüela-abuela
Plimu/primu-primu-primo
Plima/prima-prima-prima
Tíu-tíu-tío
Tía-tía-tía
Tel-tenel-tener
Vel-vel-ver
Fel-hazel-hacer
Eizel/izel/izil-dizil-decir
Artículus defínius
U-el-el A-la-la
Us-los-los as-las-las
Pronombris personalis
Ei-yo-yo
Tu-tú-tú
El-él-él
Ela-ella-ella
Nos-nusotrus-nosotros
Nos( nu cambia pal femeninu)-nusotras-nosotras
Vos-vusotrus-vosotros
Vos( nu cambia pal femeninu)-vusotras-vosotras
Elis-ellus-ellos
Elas-ellas´-ellas
Determinantis posesivus( ehemplu cun gatu)
El plural se hace igual , namás hai que ponel una s
U(s) mei(s) gatu-el/los mi(s) gatu(s)- mi(s) gato(s) ( lus sustantivus masculinus tamién terminan en u o us( cumu en estremeñu)
A miña gata- la mi gata- mi gata
U tei gatu- el tu gatu- tu gato
A túa gata- la tu gata-tu gata
U sei gatu- el su gatu- su gato
A sua gata- la su gata-su gata
U nosu gatu- el nuestru o muestru gatu - nuestro gato
A nosa gata-la nuestra o muestra gata- nuestra gata
U vosu gatu- el vuestru gatu- vuestro gato
A vosa gata-la vuestra gata-vuestra gata
U sei gatu- el su gatu( de ellus)- su gato
A súa gata-la su gata-su gata
Angunus adjetivus
( pa los femeninus i pluralis hai que camudar la u por a , pa los plurales ajuntali una s a la u i pal femeninu quital la u ponel la a i una s, cuando van dos a seguías a la segunda se le poni un acentu pa que coincida con la su prenunciación)
Artu/altu-altu-alto
Baxu-baxu o baju-bajo
gordu-gordu( hai muchas más hormas)-gordu
Caniveti-delgau(delgaá) o delgainu/ahilau o espiritiuau o estericau ( mu delgau)/emprensáu/escurriu -delgado
Muninu-lindu/guapu/preciosu/repolíu-guapo
Feu-feu/engratu/figurosu-feo
Novu-nuevu-nuevo
Vellu-vieju/añeju/repassau ( cosa que ya nu e útil)/viejo
Preposicionis i conjuncionis y angunus adverbius
y-i-y
En-en-en
Por/pol-pol/por-por
Ondi/dondi( mucho menos recomendable)-ondi o andi / dondi dandi ( cast de donde ) pandi (cast hacia donde ) pondi ( cast por donde)
Cuandu-Cuandu-cuando
Porque-porqué- por qué pa preguntas )
Porque - porque- porque ( respuesta)