Sistema International de Unités
From Wikipedia, the free encyclopedia
Li Sistema International de Unités, con li international abreviation de SI, es li modern forme del sistema metric e li max usat sistema de mesuration in li munde. [1] Etablisset e mantenet per li Conferentie General de Pesas e Mesuras (CGPM), it es li sol sistema de mesuration con un oficial statu in presc omni pais in li munde, usat in scientie, tecnica, industrie, e quotidian comercie.
Simbol | Nómine | Quantitá basic |
---|---|---|
s | seconde | témpor |
m | metre | longore |
kg | kilogramme | masse |
A | ampere | electric currente |
K | kelvin | temperatura termodinamic |
mol | mole | quantitá de substantie |
cd | candela | luminosi intensitá |
Li SI contene un coherent sistema de unités de mesuration, con sett unités basic. Tis es li seconde (simbol s, li unité de témpor), metre (m, longore), kilogramme (kg, masse), ampere (A, electric currente), kelvin (K, temperatura termodinamic), mole (mol, quantitá de substantie), e candela, (cd, luminosi intensitá).
Li sistema posse acommodar coherent unités por un ínlimitat númere de additional quantitás. Tis es li coherent unités derivat, quel sempre posse esser representat quam productes de exponentiationes del unités basic. Por exemple, li SI unité de velocitá es metre per seconde, m⋅s−1; de acceleration es metre per seconde quadrat, m⋅s−2; etc. Tis anc posse esser scrit quam m/s e m/s2, proprimen. Duanti-du coherent unités derivat have special nómines e simboles. Por example, li newton (N) es li unité de fortie, equivalent de kg⋅m⋅s−2. Li sett unités basic e li 22 coherent unités derivat con special nómines e simboles mey esser usat in combination de expresser altri coherent unités derivat. Por exemple, li recomandat unité del fortie del campe electric es li volt per metre, V/m, u li volt es li derivat unité de differentie de potentiale electric. Li volt per metre es equivalent de kg⋅m⋅s−3⋅A−1 in li basic unités.
Pro que li dimensiones de coherent unités es comod por alcun usus e ne por altres, li SI furni 24 prefixes que, quande addit al nómine o simbol de un coherent unité da 24 additional (íncoherent) unités con un separat nómine e simbol. Ti íncoherent unités es sempre decimal multiplicas e submultiplicas del unités coherent. Por exemple, li SI coherent unité de longore es li metre, ma por distanties geografic e stradal, on presc sempre usa kilometres. Un kilometre es 1000 metres, e li prefixe metric 'kilo-' (simbol 'k') representa un factor de 1000. Li SI es intenter esser un sistema evoluent. Li unités e prefixes es creat e li definitiones del unités es modificat per international acorde quam li tecnologie e precision de mesuration avansa.
Desde 2019, li grandores de omni SI unités ha esset definit per declarar que sett definent constantes have exact numeric valores quande expresset in terminos de lor SI unités. Li definent constantes es li rapiditá de lúmine in un vacuo c, li hipertenui transitional frequentie de cesium ΔνCs, li constante de Planck h, li charge elementari e, li constante de Boltzmann k, li constante de Avogadro NA, e li luminosi eficacie Kcd. Li natura del definent constantes extende de fundamental constantes de natura quam c al purmen tecnic constante Kcd. Li present metode de definir li SI es un resultate de un continuat movement vers un crescentmen abstract e idealisat formulation, in quel li realisations del unités es separat conceptualmen del definitiones e ne have fisic prototipes. Li ultim prototip usat per li SI esset un cilindre del platin-iridium que definit li kilogramme.
Li original motivation por li developation del SI esset li diversitá de unités que hat crescet intra li centimetre–gramme–seconde (CGS) sistemas (specificmen li inconsistentie inter li sistemas de electrostatic unités e electromagnetic unités) e li manca de coordination inter li varie areas de studie que usat les. Li CGPM, quel esset fundat per li Convention del Metre de 1875, associat multi international organisationes de etablisser li definitiones e standardes de un nov sistema e de standardisar li regules por scrir e presentar mesurationes. Li sistema esset publicat in 1960 quam un resultate de un initiative que comensat in 1948, qualmen it es basat sur li metre–kilogramme–seconde sistema de unités (MKS) in vice de alcun variante del CGS.