Virus de Epstein–Barr
From Wikipedia, the free encyclopedia
El virus de Epstein-Barr a l'è un vun di noeuv herpesvirus de l'om cognossud, oltra a vesser vun di virus pussee spantegad, e l'è un virus a DNA a dobia cadena. El virus el fa vegnì la mononucleosi infetiva, ma l'è sociad anca a condizzion pussee grame ligade al sistema linfategh, compagn del linfoma de Burkitt, del linfoma de Hodgkin e de la sindrome emofagocitega, cancher tant 'me quell del nas e del stomegh, se vun el gh'ha l'HIV gh'è di alter condizzion ligade compagne de la leucoplachia pelosa e linfoma del sistema nervos central, e in general a condizzion auto-imune. In di fiolit, l'è sociad a la sindrome de Alis in del Pais di Meravilie e a la atassia acuta del cervellin. Se pensa che ogni ann 200'000 cas de cancher sien ligad a quell virus chi, e di studi del 2022 insubissen la possibilità che 'l sia vuna di cause pussee importante in del desvilup de la sclerosi multipla.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
L'infezzion la se spantega a travers de la saliva o di liquid sessuai, e in la pupart di sgent la mena a l'otegnì l'imunità adativa: in di fiolit, de solit l'è minga possibel spartìll de una quajsevoeul infezzion di sgiovin, menter in di sgiovinot in tra el 35% e 'l 50% di cas el mena a la mononucleosi. El virus l'infeta i cellule epiteliai e i linfocita B, quand che 'l forniss la soa fas litega, el se met dent in latenza in di linfocita B de memoria per tuta la soa vita.