Carl Gustav Jung
From Wikipedia, the free encyclopedia
Carl Gustav Jung es un mètge psiquiatre soís nascut lo 26 de julhet de 1875 en Soïssa a Kesswil (canton de Turgò) e mòrt lo 6 de junh de 1961 a Küsnacht (canton de Zuric), e Soïssa alemanica.
Carl Gustav | |
---|---|
Retrach de Carl Gustav Jung | |
Naissença | 26 de julhet de 1875 Kesswil, en Soïssa |
N. a | |
Decès | 6 de junh de 1961 Küsnacht, en Soïssa |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | Soïssa |
Nacionalitat | |
Profession | Mètge (psiquiatria) |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | |
Mestressas | {{{mestressas}}} |
Religion | |
Estudis | |
Títol | {{{títol1}}} ({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}}) {{{títol2}}} |
Dinastia | {{{dinastia}}} |
Servici | de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
Grad militar | {{{gradmilitar}}} |
Arma | {{{arma}}} |
Coronament | {{{coronament}}} |
Investitura | {{{investitura}}} |
Predecessor | {{{predecessor}}} |
Successor | {{{successor}}} |
Conflictes | {{{conflicte}}} |
Comandament | {{{comandament}}} |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | {{{omenatge}}} |
Autras foncions | {{{autrasfoncions}}} |
Fondator de la psicologia analitica e pensaire influent, es l'autor de fòrça obratges. Son òbra es ligada a la psicanalisi de Sigmund Freud, que n'es un dels primièrs defensaires e que se'n separa a causa de rason de divergéncias teoricas e personalas.
Dins sos obratges, mescla de reflexions metapicologicas e practicas al respècte de la cura analitica.
Jung consacrèt sa vida a la practica clinica e a l'elaboracion de teorias psicologicas, mas tanben explorèt d'autres domènis de las umanitats: dempuèi l'estudi comparativa de las religions, la filosofia e la sociologia fins a la critica de l'art e de la literatura.
Carl Gustav Jung foguèt un pionièr de la psicologia de las progondors: mostrèt lo ligam entre l'estructura de la psiquè (es a dire l'« alma », dins lo vocabulari jungian) e sas produccions e manifestacions culturalas. Introduguèt dins son metòde de las nocions de sciéncias umanas posadas dins de camps de coneissença tan diferents coma l'antropologia, l'alquimia, l'estudi dels sòmis, la mitologia e la religion, çò que lo permetèt d'aprene la « realitat de l'alma ». Se Jung foguèt pas lo primièr a estudiar los sòmis, sas contribucions dins aqueste domèni foguèron determinantas. Escavèt, entre autres, los concèptes d'« inconscient collectiu », d'« arquetipe », d'« individuacion », de « tipes psicologics », de « complèxe », d'« imaginacion activa », de « determinisme psiquic » e de « sincronicitat ».