Plan Cerdà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Plan Cerdà es un plan de refòrma e d’espandiment de la vila de Barcelona de 1860 que seguís los critèris del plan ipodamic, amb una estructura en grasilha o damièr, dobèrta e egalitària. Foguèt creat per l'engenhaire Ildefons Cerdà e son aprobacion seguèt una fòrça granda polemica que foguèt impausat pel govèrn de l'Estat espanhòl en contra del plan d'Antoni Rovira i Trias qu'aviá ganhat lo concors de la Vila de Barcelona.
L'espandiment envistjat se desplegava sus una immensa superfícia liura de bastits qu’èra estat considerada coma zona militara estrategica.
Prepausava un damièr d’ilons de 113,3 mètres dempuèi Besòs fins a Montjuïc, amb de carrièras de 20, 30 e 60 mètres e una nautor maximala dels bastits de 16 mètres. Lo novelum al respècte del plan ipodamic consistís dins lo fach que los ilons que los cantons son troncat a 45° per permetre una melhora visibilitat.[1]
L’espelida del plan durarèt gaireben un sègle. Mentretant, lo plan se transformèt e fòrça directivas foguèron pas aplicadas. Los interesses dels propietaris terrencs e l'especulacion faguèron desviar lo plan Cerdà.