Programa Apollo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo programa Apollo es lo Programa espacial dels Estats Units d'America que la NASA conduguèt pendent lo periòde 1961 – 1975 e que permetèt als Estats Units d'America d'enviar pel primièr còp d'òmes sus la Luna. Foguèt lançat per John F. Kennedy lo 25 de mai de 1961, subretot per redaurar lo prestigi estatsunian blaimat pels succèsses de l'astronautica sovietica, a una epòca que la Guèrra Freja entre ambedoas superpoténcias èra a l'apogèu.
Fichièr àudio | |
Neil Armstrong sur la Lune - Apollo 11 | |
De dificultats per utilizar aqueles mèdias ? | |
modificar |
Lo programa aviá per objectiu de pausar un òme sus la Luna abans la fin del decenni de 1960. Lo 21 de julhet de 1969, l'objectiu lo capitèron dos dels tres membres d'equipatge de la mission Apollo 11, Neil Armstrong e Buzz Aldrin. Cinc autras missions se pausèron mai tard sus d'autres sites lunars e i demorèron fins a tres jorns. Aquelas expedicions permetèron de portar 382 quilogramas de ròca lunara e d'i plaçar de batariás d'instruments scientifics. Los astronautas efectuèron d'observacions in situ pendent d'excursions sul sòl lunar d'una durada podent capitar 8 oras, assistits dempuèi Apollo 15 per un veïcul tot-terren, lo rover lunar.
Cap de vòl orbital estatsunian aviá estat realizat abans de mai de 1961. Per capitar l'objectiu fixat pel president, la NASA lancèt de programas destinats a preparar las futuras expedicions lunaras: lo programa Gemini per metre al punt las tecnicas de vòl espacial e de programas de reconeissença (Programa Surveyor, Ranger, etc.) per, entre autres, cartografiar las zònas d'alunissatge e de determinar la consisténcia del sòl lunar. Per aténher la Luna, los responsables acabèron per causir lo metòde audaciós del rendètz-vos en orbita lunara, que demanda de dispausar de doas naus espacialas que lo modul lunar destinat a l'alunissatge. La fusada giganta de 3 000 tonas Saturn V, capabla de plaçar en orbita bassa 118 tonas, foguèt realizada per lançar los veïculs de l'expedicion lunara. Lo programa gaudiguèt d'un budgèt considerable (135 miliards de dolars valor 2005) e mobilizèt fins a 400 000 personas. Dos accidents grèus foguèron a deplorar pendent lo projècte: l'incendi al sòl de la nau espaciala Apollo 1 que l'equipatge moriguèt brutlat e que provoquèt un repòrt de gaireben dos ans del calendièr e l'explosion d'una sèrva d'oxigèn de la nau espaciala Apollo 13 que l'equipatge subrevisquèt en utilizant lo modul lunar coma nau de secors.
Las missions lunaras permetèron d'aver una coneissença melhora del nòstre Satellit natural. Lo programa Apollo favorizèt l'espandiment de novelum dins lo domeni de las sciéncias dels materials e contribuiguèt al vam de l'informatica e tanben de metòdes de gestion de projècte e de tèst. Las fotos de la Tèrra, mond multicolòr isolat dins un espaci ostil, e aquelas de la Luna, mond gris e mòrt, favorizèron una presa de consciéncia mondiala sul caractèr excepcional e fragil de nòstra planeta. Lo programa es a l'origina d'una scission dins la comunautat scientifica e d'entre los decideires entre partisans d'una exploracion robotica jutjada mai eficaça e aqueles per que l'exploracion umana a una fòrta valor simbolica, que justifica son suscòst.