Sistèma electoral dels Estats Units d'America
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo sistèma electoral dels Estats Units d'America consistuís un sistèma electoral presidit per un govèrn federal e amb de govèrns e representants causits democraticament a nivèl nacional (federal), a nivèl de cadun dels estats e al nivèl d'administracion locala. Al nivèl nacional, lo cap d'Estat es lo president, elegit de bias indirecta pel sufragi universala dins un collègi electoral. Las cargas politicas destinadas a exercir lo poder legislatiu e que, donca, forman lo Congrès e lo Senat, s'elegisson de biais dirècte. Al nivèl de cadun dels estats i a almens un governador, e tanben una seria de cargas electivas intervenent dins las cambras legislativas. Existisson tanben de cargas electivas al nivèl de las administracions localas, que siá dins las comtats e vilas coma dins las cargas professionalas, per exemple de cherif o de procuraire. Serián dins tot lo país près d'un milion de cargas politicas elegidas pendent un cicle electoral.[1]
Lo drech federal e aquel de cada estat federats regulan lo procediment dels divèrses procediment electorals. La Constitucion dels Estats Units, dins los seus primièrs e segonds articles e modificacions posterioras, definís l'encastre legislatiu basic desvolopat amb los documents de fòrça juridica que regulan los diferents procediments electorals.[2] En particular, amb una lei estatala, cadun dels estats desvolopa la majoritat d'aspèctes de totes los procediments electorals, coma las eleccions primàrias, la condicion d'elector (presisant de la definicion constitucionala basica), l'eleccion dels membres del collègi electoral estatal qu'eligís lo president o la nòrma de las eleccions estatalas e localas. Lo finançament dels procediments electorals sempre foguèt un tèma controverciat, a causa de la possibilitat que fonts privadas que contribuisson fòrça a las divèrsas candidaturas, subretot dins las eleccions federalas.[3]